"EXAMEN" PER AL DIA 9 DE NOVEMBRE

Per tal de que tots puguem tenir una garantia de que la matèria explicada i estudiada a casa realment s'està comprenent, el proper dia 3 de novembre, dimecres, farem una prova escrita, podeu denominar-lo "examen", si voleu, que puntua com un treball més dels que em lliureu, però no té efectes de nota, ni és un parcial...
De manera que nervis fora, us plantejaré una pregunta a respondre en un termini màxim d'una hora, i no és obligatori, com tampoc no ho són la resta de treballs que feu.

Dret musulmà

L'Islam
http://www.al-shia.org/html/spa/

Al-Andalus
http://es.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%81ndalus

Derecho islámico
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Derecho_isl%C3%A1mico

El Corán
http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n

Hadiz
http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n

Ijma
http://es.wikipedia.org/wiki/Ijma

Qiyàs
http://ca.wikipedia.org/wiki/Qiy%C3%A0s


Sharia
http://es.wikipedia.org/wiki/Sharia

Sunna
http://roble.pntic.mec.es/jfeg0041/todo_reliduques/islam/pag%20islam/sunna.htm
http://www.webislam.com/?idt=3301
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul-8.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sunna

Escuela Malikí
http://es.wikipedia.org/wiki/Malik%C3%AD

Dret visigot

Hispania Visigoda
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_visigoda

Dret visigot
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_visigodo

Concilis de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Concilios_de_Toledo

Codi d'Euric
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Eurico

Breviari d'Alaric
http://es.wikipedia.org/wiki/Breviario_de_Alarico

Codi de Leovigild
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Leovigildo

Liber Iudiciorum
http://es.wikipedia.org/wiki/Liber_Iudiciorum

Dret comú - Notariat - Origen de les universitats

Rolandino Passeggeri
http://it.wikipedia.org/wiki/Rolandino_de%27_Passaggeri

Summa artis notariae (edició de 1559)
http://books.google.es/books?id=rmTuy98zE9MC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false

Origen de les universitats
http://www.monografias.com/trabajos14/universidad-orig/universidad-orig.shtml

Treball per al dimecres 20

NOTA PRÈVIA. SÓN 4 PERSONATGES NOUS, NO HEM PARLAT D'ELLS EN CLASSE

Se suposa que de l'experiència de la busca que feu d'informació ja teniu criteri suficient, per poder respondre a preguntes relacionades amb algun dels temes que hem tractat a classe, però en aquest cas sobre persones i fets que no han estat citats directament a l'aula.

Per a aquest tercer treball, l'única cosa que heu de fer és respondre a aquesta pregunta:

¿Qui eren i a què es dedicaven quatre personatges molt directament implicats amb el mestre Irneri? (Irnerio, si preferiu).

Confie en la vostra capacitat deductiva per poder resoldre-ho amb prou de facilitat.

Extensió: La que considereu adequada, però que es note que li heu dedicat atenció al tema, ja que tot puntua, com diuen els dissenyadors d'aquests nous mètodes d'aprenentatge.

Ànim i endavant.

Uns enllaços que us poden ser útils en Internet

Per tindre una breu i clara visió de conjunt del que estem parlant, podeu llegir les pàgines 127 a 130 de l'obra "Derecho Romano Clásico", de Fernando Betancourt, que trobareu a Internet en aquest enllaç. A la Biblioteca de la UJI també teniu un parell d'exemplars del llibre.

http://books.google.es/books?id=Xd-RcfpIbOMC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=rNjHpBBXFX&sig=R9viRdCYXRdY0moZ5v4Ogaff-ZM&hl=ca&ei=-7-0TKOZMtWj4QbHycCgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CDgQ6AEwBg#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false

A la següent adreça teniu la "Historia del Derecho Romano" de Wolfgang Kunkel, que se n'ocupa de donar una extensa visió de conjunt del tema. Teniu diversos exemplars a la Biblioteca de la UJI. L'enllaç a Internet és:

http://books.google.es/books?id=ifX1VWuRc4sC&pg=PA192&lpg=PA192&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=R-YvcrIrnx&sig=o9MZ9sAMMnv2k_EzEB6waMFZI8Y&hl=ca&ei=nsW0TKOAMIGj4Qb4jumfDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCYQ6AEwBDgU#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false

També podeu trobar online el "Diccionario de jurisprudencia romana", de Manuel Jesús García Garrido, que us pot ser d'utilitat. A la Biblioteca de la UJI teniu alguns exemplars de l'obra:

http://books.google.es/books?id=52gElKDjrDAC&pg=PA123&lpg=PA123&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=yzeodX_wc9&sig=S1Gm16XXLC_FO5vZkzi_3HZpbA0&hl=ca&ei=tMK0TJGPBsS54AbJ7pGgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false

Ius commune (Dret comú)

Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, no va finalitzar el treball, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de Ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.

És l'anomenada literatura jurídica de la Glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irneri, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".

Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.

Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.

[en construcció]

L'Escola de Glossadors de Bolònia

Us pose una pàgina del Corpus iuris, amb glosses als marges.

També un enllaç a una pàgina de la wikipèdia sobre l'Escola de Glossadors

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/CorpusIurisCivilis.jpg/250px-CorpusIurisCivilis.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_Bolonia_(Derecho)&usg=__nztAP6meov1boebaFl2xlQviBd4=&h=377&w=250&sz=42&hl=ca&start=1&zoom=1&itbs=1&tbnid=dI6UHiwwRwyKrM:&tbnh=122&tbnw=81&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bglosa%2Bdel%2Bcorpus%2Biuris%2Bcivilis%26hl%3Dca%26sa%3DG%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1

CREC QUE ÉS UNA PÀGINA PROU IMPORTANT I SUFICIENT PER PODER ENTENDRE UN DELS PROCESSOS DE RENOVACIÓ JURÍDICA MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA

I si voleu comprar una edició original del segle XVI del Corpus Iuris Civilis, la podeu trobar ací:

http://www.libriantichionline.com/libri_antichi/

Corpus Iuris Civilis després de Justinià

L'imperi bizantí en temps de Justinià - segle VI

--------------------------------------------------------------------------------

L'imperi bizantí al segle VII

Segle VI

-L'emperador Justinià de l'Imperi Romà d'Orient (527-565) va tractar de recuperar les terres de l'Imperi Romà d'Occident, per tal de restituir la grandesa de l'antic Imperi Romà.

-Entre altres va poder ocupar les terres del Sud-est de la Península Ibèrica i la totalitat de la Península Itàlica.

-La presència a Hispània va acabar al primer quart del segle VII, i ha deixat poca empremta.

-La presència bizantina a Itàlia va ser molt més forta. Grans monuments i la introducció del Corpus Iuris Civilis, del que es fan còpies manuscrites, per al seu ús.

-Es practicarà de nou a Itàlia el dret romà, en especial en les relacions quotidianes (dret civil) que encara es recordava per la via de la tradició familiar.

Segles VIII-X

-Però conforme la presència bizantina perd protagonisme a Itàlia, el dret del Corpus Iuris també anirà oblidant-se i creixerà el dret nou, molt imperfecte, dels pobles germànics intal·lats a la Península Itàlica.

-No fa falta molt més ja que la societat no té el nivell de la cultura romana i és una societat molt rural.

-L'oblit del Corpus Iuris té com a conseqüència la pèrdua de la major part de les còpies manuscrites, per causes fortuïtes o intencionades.

Segles XI-XII

-A partir del segle XI es produeix a bona part d'Europa un retorn del camp a les ciutats. La societat torna a ser urbana.

-Creix el comerç, la vida social i naix una nova cultura i unes noves necessitats en matèria jurídica, ja que la nova societat necessita solucions als nous problemes jurídics que el dret germànic en vigor no proporciona.

-La solució vindrà de la recuperació i reconstrucció de l'antic dret romà del Corpus, a partir de manuscrits conservats en arxius i biblioteques dels monestirs.

-No hi ha manuscrits complets, sinó parts soltes, fragments, comentaris, textos erronis... El procés de reconstrucció durarà des de meitat del segle XI a la primera meitat del XII.

-Els treballs es van fer en gran part a la Universitat de Bolònia, que va ser la primera d'Europa, i va destacar en el procés final el jurista Irneri.

-Com es desconeixia quin era l'aspecte original (segle VI) del Corpus, la reconstrucció del XII es va dividir en cinc parts:
------------ Còdex (llibres 1-9)
------------ Digestum Vetus (llibres 1-24)
------------ Digestum Infortiatum (llibres 24-38)
------------ Digestum Novum (llibres 39-50)
------------ Volumen Parvum (Còdex llibres 10-12, Instituta, Novellae, Libri Feudorum).

-Aquesta divisió en cinc parts durarà fins a meitat del segle XVI.

Pràctiques al voltant del Corpus Iuris Civilis

1. Cal situar el Corpus Iuris en el temps, a partir de la lectura d'una biografia de l'emperador Justinià, que explique la situació del moment i les raons per les que va ordenar la redacció.

2. Biografia de Tribonià, el principal dels juristes encarregats de la confecció de l'obra.

3. Amb les dades precedents cal construir el tema relatiu al Corpus Iuris Civilis, ja que constitueix pregunta d'examen.

4. El tema es completarà amb les explicacions de hui dia 5 d'octubre, sobre l'ús del Corpus Iuris a Occident, a partir de l'expansió iniciada durant el mateix regnat de Justinià. Podeu ajudar-vos d'un mapa de l'imperi bizantí en temps d'aquest emperador, que podreu trobar a internet.

Justinià i la redacció del Corpus Iuris Civilis

Molts anys després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), a l'Imperi Romà d'Orient l'emperador Justinià (527 - 565) va ordenar la recopilació de tot el dret romà vigent fins aquell moment (que era també l'antic dret romà desaparegut a occident) en una gran obra, actualitzada, de la que es suprimirien les lleis en desús o abolides, que va rebre el nom de Corpus Iuris Civilis.

Tot i que l'obra porta el nom de l'emperador que va ordenar la seua redacció, en realitat la van confeccionar un grup de deu juristes vinculats a la cancelleria imperial, al front dels quals es trobava el jurista Tribonià, considerat un home de gran saviesa i respectabilitat.

El Corpus Iuris Civilis es va dividir en quatre parts, redactates entre el 528 i 545 dC. Són aquestes:

1. Còdex (528-529).
En primer lloc es va redactar el Còdex, que conté totes les lleis, o constitucions imperials, promulgades pels emperador romans entre els segles I i VI dC., que estaven en aquells moments en vigor.
Una constitució imperial és un tipus documental molt variat, sol ocupar-se'n d'un sol tema, i pot estar adreçada a una persona, un col·lectiu, una institució, una ciutat, una provincia de l'imperi, o inclús tot l'imperi romà.
El conjunt de les constitucions (o lleis) imperials sol ser conegut en dret romà amb el nom de "leges".
El Còdex està ordenat per temes, per tal de facilitar als juristes la consulta de qualsevol institució, i al mateix temps dins de cada tema s'ordenen per data, amb la mateixa finalitat.
El Còdex està distribuït en 12 llibres, i cada un d'aquests tracta parcel·les diverses del Dret. Cada llibre es subdivideix en un nombre variable de títol (capítols); i cadascú d'ells es subdivideix en un nombre també variable de lleis.

Un esquema de la distribució temàtica seria aquest:
---Llibre 1. Dret eclesiàstic (el dret de Déu i les obligacions dels homes envers la divinitat) i dret polític (el dret de l'emperador, o del rei en èpoques posteriors...)
---Llibres 2 a 8. Dret privat (És el dret de la vida quotidiana, el dret de família, el dret successori...).
---Llibre 9. Dret penal (la tipificació del delicte i de les penes que seran d'aplicació en cada cas) i dret processal (el procés judicial i el procediment que s'ha de seguir en cada situació).
---Llibres 10 a 12. Altres aspectes del dret (per exemple: institucions de dret administratiu).

L'any 534 es va fer una actualització del Còdex per incloure lleis omeses i corregir errades.


2. Digest (530-533)
En segon lloc es va confeccionar el Digest, l'obra més extensa, que és un compendi de la jurisprudència romana dels primers segles de la nostra era, i al mateix temps una selecció de textos dels autors més reeixits de la literatura jurídica del mateix període de temps, en especial dels anomenats juristes clàssics: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino.
Si no fora pel Digest no coneixeríem pràcticament res de l'obra jurídico-literària d'aquests juristes, però ací es transcriuen algunes de les seues opinions i també fragments de les seues obres més destacables.

El conjunt de la jurisprudència i la més selecta literatura jurídica romana constitueixen el que en dret romà s'anomena genèricament amb la paraula "ius".

El Digest és l'obra més extensa del "Corpus". Consta de 50 llibres, ordenats també de forma temàtica, donant lloc a un esquema com aquest:

---Llibres 1-4. Nocions de dret general i jurisdicció.
---Llibres 5-11. Accions i institucions.
---Llibres 12-19. Obligacions i contractes.
---Llibres 20-27. Dret de família.
---Llibres 28-36. Dret de successions. Part testamentària.
---Llibres 37-44. Dret de successions. Part "ab intestato" (sense testament).
---Llibres 45-50. Dret penal i dret processal.

3. Instituta (530-533)
Al mateix temps que es va redactar el Digest, els juristes imperials també van redactar una tercera obra: les "Instituta", que podríem definir com una mena de manual d'introducció al coneixement del Dret, pensats per als nous estudiants de dret i també per la millora i el perfeccionament dels coneixements del que ja eren juristes.

És una obra breu, que consta de 4 llibres:
---Llibre 1. Dret de les persones.
---Llibres 2,3 i part del 4. Dret de les coses.
---Llibre 4 (part). Dret de les accions.

4. Novel·les (a partir de 535)
Les noves constitucions de l'emperador Justinià promulgades després de l'actualització del Còdex l'any 534, ja no van ser incorporades a aquesta col·lecció, donada la dificultat que hi havia de fer una obra nova cada vegada que se n'hagueren d'afegir de noves, sinó que es va constituir una col·lecció nova, que consta d'unes 130 disposicions, que constitueixen la quarta i darrera part del Corpus Iuris Civilis.
Les constitucions imperials posteriors a Justinià ja no van ser objecte d'una compilació sistemàtica.