És probable que pugueu tindre alguna dificultat, al menys inicialment, a l'hora d'haver de preparar els temes de l'assignatura per a l'examen final.
Potser podríeu, si voleu, els qui vullgueu, fer grups i repartir-vos la feina, seguint l'esquema que espere poder anar confeccionant-vos de cada tema, com he fet de manera molt senzilla amb la periodificació, o de manera més extensa amb el dret romà.
Ara bé, repartir-se la feina no vol dir fer un puzzle, sinó fer un treball previ de selecció i després les reunions que siguen precises, per tal que tots els membres del grup entenguen el sentit de tot el que han fet la resta de companys.
El nombre de membres de cada grup pot ser variable, vos podeu organitzar com cregueu, però tingueu en compte que cal començar a treballar ja, per tal de poder redactar tots els temes. Si ho deixeu per al mes vinent potser ja no arribareu...
martes, 28 de septiembre de 2010
lunes, 27 de septiembre de 2010
Època romana
Podem considerar que el seu inici es produeix a partir de l'any 218aC, a conseqüència de l'anomenada batalla de Cissa, entre romans i cartaginesos, que guanyen els primers, i això suposa la seua definitiva entrada a la Península Ibèrica i el procés de romanització, que també comporta la progressiva implantació del Dret Romà.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
CAL QUE CONFECCIONEU UNA BREU CRONOLOGIA DEL DRET ROMÀ, AMB LES FITES MÉS SIGNIFICATIVES I DESENVOLUPEU ELS PUNTS O REFERÈNCIES MÍNIMES SEGÜENTS:
(Es tracta de que prepareu vosaltres mateix el tema complet de dret romà, a partir de l'esquema que us facilite. No me l'heu d'entregar en còpia, però si que convindria que féreu totes les preguntes que vullgueu).
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
CAL QUE CONFECCIONEU UNA BREU CRONOLOGIA DEL DRET ROMÀ, AMB LES FITES MÉS SIGNIFICATIVES I DESENVOLUPEU ELS PUNTS O REFERÈNCIES MÍNIMES SEGÜENTS:
(Es tracta de que prepareu vosaltres mateix el tema complet de dret romà, a partir de l'esquema que us facilite. No me l'heu d'entregar en còpia, però si que convindria que féreu totes les preguntes que vullgueu).
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
Època pre-romana
La característica fonamental d'aquest llarg periode de temps es l'inexistència de documentació que ens informe del dret que es practicava als diferents pobles que habitaven la Península Ibèrica.
Tan sols coneixem fonts literàries d'autors clàssics llatins, que tot i la seua singularitat, tenen un valor molt secundari.
D'època romana, però amb referència a les pràctiques dels pobles íbers, conservem tèsseres d'hospitalitat, que tenen un sentit molt ample, i que servien per establir lligams entre particulars i institucions o senyors, que oferien protecció a canvi d'una compensació, en espècie o prestació personal.
Tan sols coneixem fonts literàries d'autors clàssics llatins, que tot i la seua singularitat, tenen un valor molt secundari.
D'època romana, però amb referència a les pràctiques dels pobles íbers, conservem tèsseres d'hospitalitat, que tenen un sentit molt ample, i que servien per establir lligams entre particulars i institucions o senyors, que oferien protecció a canvi d'una compensació, en espècie o prestació personal.
Periodificació de la Història del Dret Espanyol
La divisió en periodes de la Història del Dret Espanyol no es pot fer seguint el clàssic criteri de dividir la Història prenent com a base els fets polítics.
No serveix la divisió en quatre etapes: Edad Antiga, Mitja, Moderna i Contemporània.
El criteri és dividir quan el Dret i la Legislació d'un territori canvia o es modifica de forma substancial.
Proposem una divisió simple en sis etapes:
1. Època pre-romana ( ? - 218ac )
2. Èpoda romana ( 218aC - 476dC )
3. Època visigoda ( 476 - 711 )
4. Època de la pluralitat política i jurídica ( 711-1700)
5. Absolutisme monàrquic ( segle XVIII )
6. Constitucionalisme i Codificació ( segle XIX )
No serveix la divisió en quatre etapes: Edad Antiga, Mitja, Moderna i Contemporània.
El criteri és dividir quan el Dret i la Legislació d'un territori canvia o es modifica de forma substancial.
Proposem una divisió simple en sis etapes:
1. Època pre-romana ( ? - 218ac )
2. Èpoda romana ( 218aC - 476dC )
3. Època visigoda ( 476 - 711 )
4. Època de la pluralitat política i jurídica ( 711-1700)
5. Absolutisme monàrquic ( segle XVIII )
6. Constitucionalisme i Codificació ( segle XIX )
lunes, 20 de septiembre de 2010
Qui són aquests romans?
El món de la literatura jurídica està ple de personatges. uns més il·lustres que altres, uns més coneguts que altres.
Pel que fa el dret romà açó no és una excepció, raó per la qual no està de més proposar-vos aquesta pregunta:
¿Qui van ser Publio Mucio Escèvola, Manio Manilio i Marco Junio Bruto, i per quina raó actualment deurien seguir sent considerats com uns personatges veritablement importants?
Composeu una breu biografia de cadascú d'ells, amb indicació de fonts bibliogràfiques i documentals, i respongueu a la pregunta.
Tot per escrit per al dia 6 d'octubre, tal com hem fixat al calendari.
Compartir pàgines web per aprendre millor
Potser seria interessant compartir amb els companys de curs pàgines web que heu trobat a Internet, a partir de les quals us heu pogut informar millor de temes generals o de qüestions particulars.
Si és així podeu posar-les en els comentaris a aquesta nota, que figuren al peu de la seua publicació.
Si és així podeu posar-les en els comentaris a aquesta nota, que figuren al peu de la seua publicació.
martes, 14 de septiembre de 2010
Calendari de l'assignatura
+++++ SETEMBRE +++++
SETMANA 01
Dia 14. Presentació
Dia 15. Hª del Dret i la seua periodificació
SETMANA 02
Dia 21. Periodificació II
Dia 22. Periodificació III
El dia 22 cal donar el primer treball (2-3 folis).
Temes per desenvolupar breument:
a).- El sentit de les assignatures de Formació Bàsica en el Grau de Dret.
b).- El binomi Història-Dret i la importància de dividir el temps en etapes.
SETMANA 03
Dia 28. Sentit de la periodificació de la Hª del Dret.
Temes per desenvolupar breument:
a).- El sentit de les assignatures de Formació Bàsica en el Grau de Dret.
b).- El binomi Història-Dret i la importància de dividir el temps en etapes.
SETMANA 03
Dia 28. Sentit de la periodificació de la Hª del Dret.
El desconeixement del Dret Pre-romà a la Península.
Aproximació al Dret Romà en general.
Dia 29. El Corpus iuris civilis en temps de l'emperador Justinià.
+++++ OCTUBRE +++++
SETMANA 04
Dia 5. Corpus iuris i Dret Comú. L'expansió als segles XII - XIV
Dia 6. Dret Comú. Glossadors i Comentaristes.
El dia 6 cal donar el segon treball (2-3 folis).
SETMANA 05
Dia 12 (Festiu).
Dia 13. Dret Comú. Dret feudal, dret Canònic.
SETMANA 06
Dia 19. Dret notarial
Dia 20. Dret notarial
El dia 20 cal donar el tercer treball (3-4 folis)
SETMANA 07
Dia 26. Dret visigot - Dret musulmà
Dia 27. Dret musulmà
+++++ NOVEMBRE +++++
SETMANA 08
Dia 2.
Dia 3.
El dia 3 cal donar el quart treball (3-4 folis)
SETMANA 09
Dia 9.
Dia 10.
SETMANA 10
Dia 16.
Dia 17.
El dia 17 cal donar el treball cinquè (3-4 folis)
SETMANA 11
Dia 23.
Dia 24.
SETMANA 12
Dia 30.
+++++ DESEMBRE +++++
Dia 1.
El dia 1 cal donar el treball sisè (4-5 folis)
SETMANA 13
Dia 7.
Dia 8. (Festiu)
SETMANA 14
Dia 14.
Dia 15.
SETMANA 15
Dia 21.
Dia 22.
El dia 21 cal donar el treball setè (5 folis)
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)