Podem considerar que el seu inici es produeix a partir de l'any 218aC, a conseqüència de l'anomenada batalla de Cissa, entre romans i cartaginesos, que guanyen els primers, i això suposa la seua definitiva entrada a la Península Ibèrica i el procés de romanització, que també comporta la progressiva implantació del Dret Romà.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
CAL QUE CONFECCIONEU UNA BREU CRONOLOGIA DEL DRET ROMÀ, AMB LES FITES MÉS SIGNIFICATIVES I DESENVOLUPEU ELS PUNTS O REFERÈNCIES MÍNIMES SEGÜENTS:
(Es tracta de que prepareu vosaltres mateix el tema complet de dret romà, a partir de l'esquema que us facilite. No me l'heu d'entregar en còpia, però si que convindria que féreu totes les preguntes que vullgueu).
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
CAL QUE CONFECCIONEU UNA BREU CRONOLOGIA DEL DRET ROMÀ, AMB LES FITES MÉS SIGNIFICATIVES I DESENVOLUPEU ELS PUNTS O REFERÈNCIES MÍNIMES SEGÜENTS:
(Es tracta de que prepareu vosaltres mateix el tema complet de dret romà, a partir de l'esquema que us facilite. No me l'heu d'entregar en còpia, però si que convindria que féreu totes les preguntes que vullgueu).
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
No hay comentarios:
Publicar un comentario