-Durant la major part del segle XIII no existia a Catalunya un dret general, ni tan sols podem parlar-ne d'un territori únic, tal com l'entenem políticament.
-El comtat de Barcelona i els que formaven part de la casa comtal eren la part més important, però fins i tot a cada comtat hi havia normes legals parcialment diferents.
-Per suposat a la resta de comtats el dret propi també era la característica.
-El nexe principal d'unió, oficiosament, el constituïa la Cancelleria Reial i els grans tribunals de Justícia, oberts no tan sols al manteniment del dret tradicional, però també a les reformes procedents d'Itàlia (el ius commune) que des de finals del segle XII es practicava amb tota normalitat com a complement, com a dret supletori, en aquestes institucions.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals, i durant tot el regnat de Jaume I eren més bé assemblees de Pau i Treva i, en ocasions, dictaven alguna disposició (alguna "constitució") de caràcter general, però en total en poden ser al voltant d'una vintena. No és un còs general com a València o, en menor mesura, Aragó.
-A la mort de Jaume I el seu successor el rei Pere el Gran va revolucionar el dret català amb la publicación del privilegi anomenat Recognoverunt Proceres, que va servir per actualitzar el dret de la ciutat de Barcelona i, a partir d'ell, es va donar inici a una renovació i modernització general de tot el dret català.
-Impuls al dret general de Catalunya: naixen les Constitucions de Catalunya.
-Durant tot el segle XIV les corts catalanes legislen molt. Les corts publiquen quaderns de Corts, ordenats cronològicament. Tot es fa en llatí.
-A començaments del segle XV es fa la recopilació sistemàtica de totes les Constitucions Catalanes, en llengua catalana.
-Serà la Compilació Oficial, transmesa en forma manuscrita.
-L'aparició de l'impremta donarà lloc a una edició a finals del segle XV, una segona a 1588, i una tercera en 1704.
-Les darreres corts catalanes són de 1706, per l'arxiduc Carles.
lunes, 29 de noviembre de 2010
El dret del Regne d'Aragó
-Durant la primera meitat del segle XIII al regne d'Aragó no hi havia un dret general de tot el territori sinó un mosaic de drets territorialment extensos però sobre determinades comarques.
-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.
-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.
-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.
-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.
-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.
-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.
-Text redactat en llatí.
-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.
-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.
-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.
-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.
-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.
-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.
-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.
-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.
-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.
-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.
-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).
-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.
-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.
-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).
-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.
-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.
-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica.
-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.
-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.
-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.
-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.
-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.
-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.
-Text redactat en llatí.
-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.
-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.
-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.
-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.
-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.
-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.
-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.
-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.
-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.
-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.
-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).
-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.
-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.
-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).
-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.
-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.
-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica.
El Dret del Regne de València
-Entre 1231 i 1238, abans de la promulgació dels Costums, no hi havia un dret general de cristians al Regne de València, ja que el territori només estava repoblat amb musulmans.
-Entre 1233 i 1238, les cartes pobles fetes a favor de cristians a les terres del nord del regne, que van ser les primeres conquerides, es van fer a Fur de Saragossa i a Costums de Lleida.
-No es parlava en aquestes cartes de poblament de dret general d'Aragó ni de Catalunya, ja que en aquells moments era inexistent.
-El 28 de setembre de 1238 capitula la ciutat de València.
-Entre octubre i novembre de 1238 es promulguen els Costums de València, que són la primera versió del text de dret general del Regne, que es modificaria un poc en les dècades posteriors i rebria oficialment l'any 1261 el nom de Furs de València.
-Descripció i contingut dels Furs.
-Literatura jurídica valenciana d'època foral.
-Entre 1233 i 1238, les cartes pobles fetes a favor de cristians a les terres del nord del regne, que van ser les primeres conquerides, es van fer a Fur de Saragossa i a Costums de Lleida.
-No es parlava en aquestes cartes de poblament de dret general d'Aragó ni de Catalunya, ja que en aquells moments era inexistent.
-El 28 de setembre de 1238 capitula la ciutat de València.
-Entre octubre i novembre de 1238 es promulguen els Costums de València, que són la primera versió del text de dret general del Regne, que es modificaria un poc en les dècades posteriors i rebria oficialment l'any 1261 el nom de Furs de València.
-Descripció i contingut dels Furs.
-Literatura jurídica valenciana d'època foral.
El dret del Regne de Mallorca
-La illa es conquista el darrer dia de l'any de 1229.
-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.
-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.
-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.
-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.
-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.
-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.
-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.
-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.
-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinaciones del Gran e General Consell de Mallorca.
-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.
-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.
-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.
-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.
-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.
-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.
-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.
-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.
-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.
-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.
-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinaciones del Gran e General Consell de Mallorca.
-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.
-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.
jueves, 18 de noviembre de 2010
CLASSES ADDICIONALS PER ALS DILLUNS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
He consultat i no penseu que és tan fàcil posar les classes quan vullguem. He preguntat al Deganat i ens donen aula en dilluns de 13 a 14 hores, dels dies 22 i 29 de novembre i 13 i 20 de desembre, que són tots els dilluns que ens queden fins a final de trimestre.
L'aula és la mateixa on fem la classe, la 1007.
I anem al tema de les classes. Probablement no heu entès la ironia. Les classes són per a tot el qui vullga vindre, no faig excepcions.
¿Acàs jo puc saber qui vol o no matrícula, o una nota excel·lent? A vore si espabileu una miqueta que teniu un llarg camí a córrer.
Les classes són per a repassar, per a que pregunteu vosaltres, per a que aclariu dubtes. Ahir em vaig espantar perquè no sabíeu què era el "ius" i què eren les "leges".
Resumint: classes universals per als qui vullguen o puguen vindre, però amb una diferència: no accepte que parleu a classe si no és per fer preguntes o comentaris relacionats amb el que estem parlant.
No anem a donar més matèria que la que estem donant a les classes, però sí que anem a repassar i recordar i millorar el discurs del procés històric i jurídic de la història del dret espanyol.
¿Ho teniu una miqueta més clar?
L'aula és la mateixa on fem la classe, la 1007.
I anem al tema de les classes. Probablement no heu entès la ironia. Les classes són per a tot el qui vullga vindre, no faig excepcions.
¿Acàs jo puc saber qui vol o no matrícula, o una nota excel·lent? A vore si espabileu una miqueta que teniu un llarg camí a córrer.
Les classes són per a repassar, per a que pregunteu vosaltres, per a que aclariu dubtes. Ahir em vaig espantar perquè no sabíeu què era el "ius" i què eren les "leges".
Resumint: classes universals per als qui vullguen o puguen vindre, però amb una diferència: no accepte que parleu a classe si no és per fer preguntes o comentaris relacionats amb el que estem parlant.
No anem a donar més matèria que la que estem donant a les classes, però sí que anem a repassar i recordar i millorar el discurs del procés històric i jurídic de la història del dret espanyol.
¿Ho teniu una miqueta més clar?
sábado, 13 de noviembre de 2010
PRIMERS COMENTARIS A L'ENQUESTA DE DIMECRES
Ja he tornat del viatge que us vaig dir que anava a fer a Santiago de Compostela, i he aprofitat els vols d'anada i tornada per llegir l'enquesta que vàreu teniu l'amabilitat de contestar dimecres passat, abans de la crisi del borinot, i pense que el resultat global aporta dades d'interés per al temps que ens queda abans de finalitzar el curs.
Ara he de traure percentatges de les respostes a cada una de les preguntes, que heu contestat de formes molt diferents i això significa que hi haurà més opinions que preguntes. Això em portarà temps, però no impedeix prendre algunes decisions i també insistir en algunes qüestions que pensava que estaven resoltes i que en alguns casos encara no teniu clares, ja que alguns/nes no heu llegit el blog des del principi.
Per tant, i avançant la feina:
1. Evidentment, done per explicada la classe del dia passat, que l'haureu de redactar vosaltres a partir del breu resum que figura al blog, a l'apartat "Formació del dret dels regnes i territoris peninsulars (segles XII i XII).
2. Espere que no es tornen a produir situacions com la del borinot del dia passat, o similars, ja que hauria d'actuar de la mateixa manera. Només demane respecte a la classe i a les persones que hi participem, tant quan parle jo com quan parleu vosaltres. Això significa silenci quan toca i parlar també quan toca.
3. Ja no fareu treballs a casa per a donar-me en les dates que teníem indicades al calendari, ja que a molts us disgusten, però en canvi hi haurà una prova escrita els darrers dies de classe, abans de les vacances de Nadal, per garantir que aneu prou al dia i que heu avançat la feina per a l'examen final.
4. Algú em diu que no te confiança per preguntar-me, per si de cas done alguna resposta que el puga deixar en ridícul. Crec que a hores d'ara ja teniu clar que us responc sempre amb respecte i que conscientment mai no us posaria en evidència. De manera que no hi ha motiu.
5. Pel que fa el temari de l'assignatura, per a qui encara dubte, és el que figura al principi del blog. Es a dir, el temari és un desenvolupament, punt per punt, de la periodificació de la història del dret espanyol, tal com estem fent des del primer dia. Si a l'Aula Virtual llegiu una cosa diferent, tot i que en essència és el mateix, és perquè es refereix al grup de la vesprada.
6. La forma d'avaluació també es va dir, tot i que al llarg del trimestre cal fer alguna lleu modificació, pense que a favor vostre, ja que el Grau en Dret es fa per primera vegada. A hores d'ara l'examen tindrà una durada superior, com molts heu demanat, i passarà a ser de 2 hores, els exercicis i proves escrites que hem fet i farem puntuaran el 20% de la nota, posaré tres preguntes breus (més específiques, de relació d'idees i també de dades concretes) i una pregunta extensa (a triar de dos) que puntuaran el 80% de la nota.
7. La majoria considereu clares les explicacions de classe, alguns les veuen avorrides total o parcialment. Ningú aporta solucions alternatives.
8. En general el blog el considereu tots útil.
9. Els resums dels temes us semblen bé , alguns voldríeu que foren més extensos (amb la qual cosa ja serien classes al dictat, com era tradicional). Dels materials online us sembla bé l'elecció prèvia queus faig, però molts voldríeu que us aclarara millor fins a quin punt hauríeu d'ampliar a partir dels enllaços, ja que no sabeu quin és el nivell d'exigència que jo us puga fer.
Anem a vore, heu de partir dels esquemes del blog de cada tema, segons els expliquem a classe i a partir d'ells heu d'ampliar d'acord amb el vostre sentit comú per poder respondre a qualsevol pregunta del examen amb coherència. Es qüestió de practicar...
10. De l'autoconfecció dels temes en general ho accepteu amb resignació. Uns quant preferirien un temari complet prefabricat per "memoritzar-lo" millor. I uns quants voldríeu utilitzar un manual.
Bé, pel que fa l'autoconfecció, a l'apartat anterior ja us dic quin és el procediment. Pel que fa el temari prefabricat no el tenim i per a això no caldria ni tan sols vindre a classe. I pel que fa el manual, si voleu fer-ne servir algú ja us he dit que un que està prou bé és el de Francisco Tomàs y Valiente, el teniu a biblioteca, i us pot orientar, o desorientar, segons els casos, ja que és molt literari, molt rigorós, tot i que algun tema se li escapa, però això ja us ho diria.
11. Pel que fa els treballs a casa, llevem els que queden per tal que pugueu dedicar més temps a la confecció dels temes.
12. Pel que fa el percentatge de la nota dels treballs complementaris, ja us ho he explicat a l'apartat 6.
13. També dieu que preferiu el mail com a sistema de comunicació amb mi, la qual cosa es comprova en el nombre de correus que m'envieu i que procure contestar el més aviat possible. També uns quants dieu que preferiu preguntar dubtes al final de classe. Pel que fa les tutories us resulten més indiferents, tot i que dos o tres persones comenten no haver-me trobat quan han vingut al despatx. Això és una cosa que pot passar en algunes ocasions, perquè tenim altres obligacions que ens impedeixen estar en dos llocs al mateix temps, però el que no me dieu és si després m'heu enviat un mail o consultat per una altra via. També us he dit que fora de tutories també us atendria. Finalment, prou de gent declara que no m'ha consultat mai fins ara, per raons diverses.
14. En general penseu que hi ha bon ambient a classe, però un percentatge prou elevat considera que hi hauria d'haver prou més de silenci. Alguns em demanen que marque un principi d'autoritat, a la qual cosa jo em negue perquè sou majors d'edat i heu de saber el que es deu fer o no a classe. No tinc funcions de guarderia ni de policia i, si la situació a classe no es pot aguantar, calle, o me'n vaig, cosa que no m'agrada gens però vaig haver de fer el dia passat.
15. En general penseu que esteu aprenent prou de continguts, però menys quant a tècniques de treball.
16. Sobre què més podria fer el professor, en molts casos dieu que voldrieu que el professor fera explicacions-resums prou més extensos, donar un llibre (manual) on estiguera fet tot el programa, escriure-vos alguns temes complets al blog per estudiar a partir d'ells, donar-vos més orientacions per saber el que debeu fer, fotocòpies de coses que siguen importants (això no ho faré perquè ja tenim el blog i els enllaços), posar transparències sobre cada tema (power point seria?, en aquest cas no hi estic d'acord, perquè és una feina addicional, que repeteix els resums que s'expliquen a classe i dels que preneu nota).
Alguns diuen que us diga quins són els temes més importants, per estudiar això (realment important és tot el que fem, ja que és una reducció molt forta sobre el temari general tradicional de l'assignatura), algú demana inclús que diga quina serà la pregunta de l'examen. També demaneu resposta a les proves escrites que m'heu donat. Ho respondré el més aviat possible. Recordeu que fa unes dies en el blog algú es queixava de l'excès de treball que us pose, penseu que a mi em passa el mateix perquè en sou molts...
17. L'apartat sobre què més podríeu fer vosaltres és molt curt. No se vos ocorre res, excepte que alguns diuen que estudiar tot el que es puga i alguns reclamen major atenció i silenci a les classes.
i 18. A la darrera qüestió, sobre "altres consideracions", en feu molt poques, però n'hi ha una especialment remarcable: una persona reclama proves escrites més dures que la que us vaig posar l'altre dia i ho considerava una presa de pèl, ja que havia estudiat molt per a la prova. Açò cal respondre-ho d'una manera molt simple: tot el que s'estudia per a una prova, siga com siga aquesta, serveix per a la prova final. No podia desanimar a cap estudiant amb una prova molt difícil, però són evidents dos coses: açò ha estat la primera, al desembre farem la segona abans l'examen, una miqueta més forta; i a l'examen final haureu de demostrar tot el treball que heu fet. I estic segur que una de les persones que tindrà millor nota serà la que ha parlat de forma tan contundent en aquesta ocasió.
AÇÒ ÉS NOMÉS UNA PRIMERA APROXIMACIÓ. SI VOLEU AFEGIR ALGUNA COSA JA M'HO DIREU.
1. Evidentment, done per explicada la classe del dia passat, que l'haureu de redactar vosaltres a partir del breu resum que figura al blog, a l'apartat "Formació del dret dels regnes i territoris peninsulars (segles XII i XII).
2. Espere que no es tornen a produir situacions com la del borinot del dia passat, o similars, ja que hauria d'actuar de la mateixa manera. Només demane respecte a la classe i a les persones que hi participem, tant quan parle jo com quan parleu vosaltres. Això significa silenci quan toca i parlar també quan toca.
3. Ja no fareu treballs a casa per a donar-me en les dates que teníem indicades al calendari, ja que a molts us disgusten, però en canvi hi haurà una prova escrita els darrers dies de classe, abans de les vacances de Nadal, per garantir que aneu prou al dia i que heu avançat la feina per a l'examen final.
4. Algú em diu que no te confiança per preguntar-me, per si de cas done alguna resposta que el puga deixar en ridícul. Crec que a hores d'ara ja teniu clar que us responc sempre amb respecte i que conscientment mai no us posaria en evidència. De manera que no hi ha motiu.
5. Pel que fa el temari de l'assignatura, per a qui encara dubte, és el que figura al principi del blog. Es a dir, el temari és un desenvolupament, punt per punt, de la periodificació de la història del dret espanyol, tal com estem fent des del primer dia. Si a l'Aula Virtual llegiu una cosa diferent, tot i que en essència és el mateix, és perquè es refereix al grup de la vesprada.
6. La forma d'avaluació també es va dir, tot i que al llarg del trimestre cal fer alguna lleu modificació, pense que a favor vostre, ja que el Grau en Dret es fa per primera vegada. A hores d'ara l'examen tindrà una durada superior, com molts heu demanat, i passarà a ser de 2 hores, els exercicis i proves escrites que hem fet i farem puntuaran el 20% de la nota, posaré tres preguntes breus (més específiques, de relació d'idees i també de dades concretes) i una pregunta extensa (a triar de dos) que puntuaran el 80% de la nota.
7. La majoria considereu clares les explicacions de classe, alguns les veuen avorrides total o parcialment. Ningú aporta solucions alternatives.
8. En general el blog el considereu tots útil.
9. Els resums dels temes us semblen bé , alguns voldríeu que foren més extensos (amb la qual cosa ja serien classes al dictat, com era tradicional). Dels materials online us sembla bé l'elecció prèvia queus faig, però molts voldríeu que us aclarara millor fins a quin punt hauríeu d'ampliar a partir dels enllaços, ja que no sabeu quin és el nivell d'exigència que jo us puga fer.
Anem a vore, heu de partir dels esquemes del blog de cada tema, segons els expliquem a classe i a partir d'ells heu d'ampliar d'acord amb el vostre sentit comú per poder respondre a qualsevol pregunta del examen amb coherència. Es qüestió de practicar...
10. De l'autoconfecció dels temes en general ho accepteu amb resignació. Uns quant preferirien un temari complet prefabricat per "memoritzar-lo" millor. I uns quants voldríeu utilitzar un manual.
Bé, pel que fa l'autoconfecció, a l'apartat anterior ja us dic quin és el procediment. Pel que fa el temari prefabricat no el tenim i per a això no caldria ni tan sols vindre a classe. I pel que fa el manual, si voleu fer-ne servir algú ja us he dit que un que està prou bé és el de Francisco Tomàs y Valiente, el teniu a biblioteca, i us pot orientar, o desorientar, segons els casos, ja que és molt literari, molt rigorós, tot i que algun tema se li escapa, però això ja us ho diria.
11. Pel que fa els treballs a casa, llevem els que queden per tal que pugueu dedicar més temps a la confecció dels temes.
12. Pel que fa el percentatge de la nota dels treballs complementaris, ja us ho he explicat a l'apartat 6.
13. També dieu que preferiu el mail com a sistema de comunicació amb mi, la qual cosa es comprova en el nombre de correus que m'envieu i que procure contestar el més aviat possible. També uns quants dieu que preferiu preguntar dubtes al final de classe. Pel que fa les tutories us resulten més indiferents, tot i que dos o tres persones comenten no haver-me trobat quan han vingut al despatx. Això és una cosa que pot passar en algunes ocasions, perquè tenim altres obligacions que ens impedeixen estar en dos llocs al mateix temps, però el que no me dieu és si després m'heu enviat un mail o consultat per una altra via. També us he dit que fora de tutories també us atendria. Finalment, prou de gent declara que no m'ha consultat mai fins ara, per raons diverses.
14. En general penseu que hi ha bon ambient a classe, però un percentatge prou elevat considera que hi hauria d'haver prou més de silenci. Alguns em demanen que marque un principi d'autoritat, a la qual cosa jo em negue perquè sou majors d'edat i heu de saber el que es deu fer o no a classe. No tinc funcions de guarderia ni de policia i, si la situació a classe no es pot aguantar, calle, o me'n vaig, cosa que no m'agrada gens però vaig haver de fer el dia passat.
15. En general penseu que esteu aprenent prou de continguts, però menys quant a tècniques de treball.
16. Sobre què més podria fer el professor, en molts casos dieu que voldrieu que el professor fera explicacions-resums prou més extensos, donar un llibre (manual) on estiguera fet tot el programa, escriure-vos alguns temes complets al blog per estudiar a partir d'ells, donar-vos més orientacions per saber el que debeu fer, fotocòpies de coses que siguen importants (això no ho faré perquè ja tenim el blog i els enllaços), posar transparències sobre cada tema (power point seria?, en aquest cas no hi estic d'acord, perquè és una feina addicional, que repeteix els resums que s'expliquen a classe i dels que preneu nota).
Alguns diuen que us diga quins són els temes més importants, per estudiar això (realment important és tot el que fem, ja que és una reducció molt forta sobre el temari general tradicional de l'assignatura), algú demana inclús que diga quina serà la pregunta de l'examen. També demaneu resposta a les proves escrites que m'heu donat. Ho respondré el més aviat possible. Recordeu que fa unes dies en el blog algú es queixava de l'excès de treball que us pose, penseu que a mi em passa el mateix perquè en sou molts...
17. L'apartat sobre què més podríeu fer vosaltres és molt curt. No se vos ocorre res, excepte que alguns diuen que estudiar tot el que es puga i alguns reclamen major atenció i silenci a les classes.
i 18. A la darrera qüestió, sobre "altres consideracions", en feu molt poques, però n'hi ha una especialment remarcable: una persona reclama proves escrites més dures que la que us vaig posar l'altre dia i ho considerava una presa de pèl, ja que havia estudiat molt per a la prova. Açò cal respondre-ho d'una manera molt simple: tot el que s'estudia per a una prova, siga com siga aquesta, serveix per a la prova final. No podia desanimar a cap estudiant amb una prova molt difícil, però són evidents dos coses: açò ha estat la primera, al desembre farem la segona abans l'examen, una miqueta més forta; i a l'examen final haureu de demostrar tot el treball que heu fet. I estic segur que una de les persones que tindrà millor nota serà la que ha parlat de forma tan contundent en aquesta ocasió.
AÇÒ ÉS NOMÉS UNA PRIMERA APROXIMACIÓ. SI VOLEU AFEGIR ALGUNA COSA JA M'HO DIREU.
miércoles, 10 de noviembre de 2010
El Segle XIII: Formació del drets territorials extensos
-A conseqüència de la batalla de las Navas de Tolosa (1212) la conquesta cristiana sobre la Península Ibèrica avança espectacularment i a la primera meitat del segle XIII el poder musulmà queda limitat al regne de Granada.
-Se consoliden els regnes i territoris cristians peninsulars.
-El dret evoluciona i a poc a poc es desenvolupen les corts de cada territori, es desenvolupa el poder i l'estructura administrativa de la corona, i es posen per escrit els drets generals de cada territori.
-La Carta de Franquesa de Mallorca (1230)
-Els Costums de València (1238)
-Els Fueros de Aragón (1247)
-Els Fueros de Navarra (ca. 1250)
-El Fuero Real de Castilla (1255)
-Constitucions de Catalunya (segle XIII)
-
-Se consoliden els regnes i territoris cristians peninsulars.
-El dret evoluciona i a poc a poc es desenvolupen les corts de cada territori, es desenvolupa el poder i l'estructura administrativa de la corona, i es posen per escrit els drets generals de cada territori.
-La Carta de Franquesa de Mallorca (1230)
-Els Costums de València (1238)
-Els Fueros de Aragón (1247)
-Els Fueros de Navarra (ca. 1250)
-El Fuero Real de Castilla (1255)
-Constitucions de Catalunya (segle XIII)
-
Formació del dret dels regnes i territoris peninsulars
Segles X-XI
(Correspon a les explicacions de la setmana passada, relatives a la pervivència del Liber Iudicum, i el naixement de les cartes de poblament, els furs breus i els furs extensos).
Segle XII
[10-11-2010)
-Desenvolupament dels furs extensos i expansió limitada pels distints territoris peninsulars.
-Manteniment del Liber Iudicum, en especial al regne de Castella-Lleó. De forma més limitada a Navarra, Aragó i Comtats Catalans.
-Naixement dels primers textos de dret territorial.
Als comtats catalans: Les Constitucions de Pau i Treva.
-El paper de les cancelleries reials en la renovació del dret. Introducció del ius commune a les darreries del segle XII.
A Castella: El Fuero Viejo de Castilla i el Libro de los Fueros de Castilla.
A Barcelona: Els Usatges.
(Correspon a les explicacions de la setmana passada, relatives a la pervivència del Liber Iudicum, i el naixement de les cartes de poblament, els furs breus i els furs extensos).
Segle XII
[10-11-2010)
-Desenvolupament dels furs extensos i expansió limitada pels distints territoris peninsulars.
-Manteniment del Liber Iudicum, en especial al regne de Castella-Lleó. De forma més limitada a Navarra, Aragó i Comtats Catalans.
-Naixement dels primers textos de dret territorial.
Als comtats catalans: Les Constitucions de Pau i Treva.
-El paper de les cancelleries reials en la renovació del dret. Introducció del ius commune a les darreries del segle XII.
A Castella: El Fuero Viejo de Castilla i el Libro de los Fueros de Castilla.
A Barcelona: Els Usatges.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)