El dret general de Catalunya

-Durant la major part del segle XIII no existia a Catalunya un dret general, ni tan sols podem parlar-ne d'un territori únic, tal com l'entenem políticament.

-El comtat de Barcelona i els que formaven part de la casa comtal eren la part més important, però fins i tot a cada comtat hi havia normes legals parcialment diferents.

-Per suposat a la resta de comtats el dret propi també era la característica.

-El nexe principal d'unió, oficiosament, el constituïa la Cancelleria Reial i els grans tribunals de Justícia, oberts no tan sols al manteniment del dret tradicional, però també a les reformes procedents d'Itàlia (el ius commune) que des de finals del segle XII es practicava amb tota normalitat com a complement, com a dret supletori, en aquestes institucions.

-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals, i durant tot el regnat de Jaume I eren més bé assemblees de Pau i Treva i, en ocasions, dictaven alguna disposició (alguna "constitució") de caràcter general, però en total en poden ser al voltant d'una vintena. No és un còs general com a València o, en menor mesura, Aragó.

-A la mort de Jaume I el seu successor el rei Pere el Gran va revolucionar el dret català amb la publicación del privilegi anomenat Recognoverunt Proceres, que va servir per actualitzar el dret de la ciutat de Barcelona i, a partir d'ell, es va donar inici a una renovació i modernització general de tot el dret català.

-Impuls al dret general de Catalunya: naixen les Constitucions de Catalunya.

-Durant tot el segle XIV les corts catalanes legislen molt. Les corts publiquen quaderns de Corts, ordenats cronològicament. Tot es fa en llatí.

-A començaments del segle XV es fa la recopilació sistemàtica de totes les Constitucions Catalanes, en llengua catalana.

-Serà la Compilació Oficial, transmesa en forma manuscrita.

-L'aparició de l'impremta donarà lloc a una edició a finals del segle XV, una segona a 1588, i una tercera en 1704.

-Les darreres corts catalanes són de 1706, per l'arxiduc Carles.