-Durant la major part del segle XIII no existia a Catalunya un dret general, ni tan sols podem parlar-ne d'un territori únic, tal com l'entenem políticament.
-El comtat de Barcelona i els que formaven part de la casa comtal eren la part més important, però fins i tot a cada comtat hi havia normes legals parcialment diferents.
-Per suposat a la resta de comtats el dret propi també era la característica.
-El nexe principal d'unió, oficiosament, el constituïa la Cancelleria Reial i els grans tribunals de Justícia, oberts no tan sols al manteniment del dret tradicional, però també a les reformes procedents d'Itàlia (el ius commune) que des de finals del segle XII es practicava amb tota normalitat com a complement, com a dret supletori, en aquestes institucions.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals, i durant tot el regnat de Jaume I eren més bé assemblees de Pau i Treva i, en ocasions, dictaven alguna disposició (alguna "constitució") de caràcter general, però en total en poden ser al voltant d'una vintena. No és un còs general com a València o, en menor mesura, Aragó.
-A la mort de Jaume I el seu successor el rei Pere el Gran va revolucionar el dret català amb la publicación del privilegi anomenat Recognoverunt Proceres, que va servir per actualitzar el dret de la ciutat de Barcelona i, a partir d'ell, es va donar inici a una renovació i modernització general de tot el dret català.
-Impuls al dret general de Catalunya: naixen les Constitucions de Catalunya.
-Durant tot el segle XIV les corts catalanes legislen molt. Les corts publiquen quaderns de Corts, ordenats cronològicament. Tot es fa en llatí.
-A començaments del segle XV es fa la recopilació sistemàtica de totes les Constitucions Catalanes, en llengua catalana.
-Serà la Compilació Oficial, transmesa en forma manuscrita.
-L'aparició de l'impremta donarà lloc a una edició a finals del segle XV, una segona a 1588, i una tercera en 1704.
-Les darreres corts catalanes són de 1706, per l'arxiduc Carles.
lunes, 29 de noviembre de 2010
El dret del Regne d'Aragó
-Durant la primera meitat del segle XIII al regne d'Aragó no hi havia un dret general de tot el territori sinó un mosaic de drets territorialment extensos però sobre determinades comarques.
-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.
-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.
-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.
-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.
-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.
-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.
-Text redactat en llatí.
-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.
-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.
-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.
-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.
-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.
-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.
-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.
-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.
-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.
-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.
-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).
-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.
-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.
-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).
-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.
-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.
-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica.
-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.
-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.
-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.
-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.
-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.
-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.
-Text redactat en llatí.
-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.
-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.
-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.
-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.
-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.
-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.
-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.
-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.
-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.
-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.
-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).
-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.
-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.
-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).
-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.
-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.
-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica.
El Dret del Regne de València
-Entre 1231 i 1238, abans de la promulgació dels Costums, no hi havia un dret general de cristians al Regne de València, ja que el territori només estava repoblat amb musulmans.
-Entre 1233 i 1238, les cartes pobles fetes a favor de cristians a les terres del nord del regne, que van ser les primeres conquerides, es van fer a Fur de Saragossa i a Costums de Lleida.
-No es parlava en aquestes cartes de poblament de dret general d'Aragó ni de Catalunya, ja que en aquells moments era inexistent.
-El 28 de setembre de 1238 capitula la ciutat de València.
-Entre octubre i novembre de 1238 es promulguen els Costums de València, que són la primera versió del text de dret general del Regne, que es modificaria un poc en les dècades posteriors i rebria oficialment l'any 1261 el nom de Furs de València.
-Descripció i contingut dels Furs.
-Literatura jurídica valenciana d'època foral.
-Entre 1233 i 1238, les cartes pobles fetes a favor de cristians a les terres del nord del regne, que van ser les primeres conquerides, es van fer a Fur de Saragossa i a Costums de Lleida.
-No es parlava en aquestes cartes de poblament de dret general d'Aragó ni de Catalunya, ja que en aquells moments era inexistent.
-El 28 de setembre de 1238 capitula la ciutat de València.
-Entre octubre i novembre de 1238 es promulguen els Costums de València, que són la primera versió del text de dret general del Regne, que es modificaria un poc en les dècades posteriors i rebria oficialment l'any 1261 el nom de Furs de València.
-Descripció i contingut dels Furs.
-Literatura jurídica valenciana d'època foral.
El dret del Regne de Mallorca
-La illa es conquista el darrer dia de l'any de 1229.
-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.
-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.
-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.
-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.
-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.
-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.
-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.
-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.
-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinaciones del Gran e General Consell de Mallorca.
-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.
-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.
-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.
-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.
-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.
-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.
-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.
-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.
-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.
-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.
-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinaciones del Gran e General Consell de Mallorca.
-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.
-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.
jueves, 18 de noviembre de 2010
CLASSES ADDICIONALS PER ALS DILLUNS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
He consultat i no penseu que és tan fàcil posar les classes quan vullguem. He preguntat al Deganat i ens donen aula en dilluns de 13 a 14 hores, dels dies 22 i 29 de novembre i 13 i 20 de desembre, que són tots els dilluns que ens queden fins a final de trimestre.
L'aula és la mateixa on fem la classe, la 1007.
I anem al tema de les classes. Probablement no heu entès la ironia. Les classes són per a tot el qui vullga vindre, no faig excepcions.
¿Acàs jo puc saber qui vol o no matrícula, o una nota excel·lent? A vore si espabileu una miqueta que teniu un llarg camí a córrer.
Les classes són per a repassar, per a que pregunteu vosaltres, per a que aclariu dubtes. Ahir em vaig espantar perquè no sabíeu què era el "ius" i què eren les "leges".
Resumint: classes universals per als qui vullguen o puguen vindre, però amb una diferència: no accepte que parleu a classe si no és per fer preguntes o comentaris relacionats amb el que estem parlant.
No anem a donar més matèria que la que estem donant a les classes, però sí que anem a repassar i recordar i millorar el discurs del procés històric i jurídic de la història del dret espanyol.
¿Ho teniu una miqueta més clar?
L'aula és la mateixa on fem la classe, la 1007.
I anem al tema de les classes. Probablement no heu entès la ironia. Les classes són per a tot el qui vullga vindre, no faig excepcions.
¿Acàs jo puc saber qui vol o no matrícula, o una nota excel·lent? A vore si espabileu una miqueta que teniu un llarg camí a córrer.
Les classes són per a repassar, per a que pregunteu vosaltres, per a que aclariu dubtes. Ahir em vaig espantar perquè no sabíeu què era el "ius" i què eren les "leges".
Resumint: classes universals per als qui vullguen o puguen vindre, però amb una diferència: no accepte que parleu a classe si no és per fer preguntes o comentaris relacionats amb el que estem parlant.
No anem a donar més matèria que la que estem donant a les classes, però sí que anem a repassar i recordar i millorar el discurs del procés històric i jurídic de la història del dret espanyol.
¿Ho teniu una miqueta més clar?
sábado, 13 de noviembre de 2010
PRIMERS COMENTARIS A L'ENQUESTA DE DIMECRES
Ja he tornat del viatge que us vaig dir que anava a fer a Santiago de Compostela, i he aprofitat els vols d'anada i tornada per llegir l'enquesta que vàreu teniu l'amabilitat de contestar dimecres passat, abans de la crisi del borinot, i pense que el resultat global aporta dades d'interés per al temps que ens queda abans de finalitzar el curs.
Ara he de traure percentatges de les respostes a cada una de les preguntes, que heu contestat de formes molt diferents i això significa que hi haurà més opinions que preguntes. Això em portarà temps, però no impedeix prendre algunes decisions i també insistir en algunes qüestions que pensava que estaven resoltes i que en alguns casos encara no teniu clares, ja que alguns/nes no heu llegit el blog des del principi.
Per tant, i avançant la feina:
1. Evidentment, done per explicada la classe del dia passat, que l'haureu de redactar vosaltres a partir del breu resum que figura al blog, a l'apartat "Formació del dret dels regnes i territoris peninsulars (segles XII i XII).
2. Espere que no es tornen a produir situacions com la del borinot del dia passat, o similars, ja que hauria d'actuar de la mateixa manera. Només demane respecte a la classe i a les persones que hi participem, tant quan parle jo com quan parleu vosaltres. Això significa silenci quan toca i parlar també quan toca.
3. Ja no fareu treballs a casa per a donar-me en les dates que teníem indicades al calendari, ja que a molts us disgusten, però en canvi hi haurà una prova escrita els darrers dies de classe, abans de les vacances de Nadal, per garantir que aneu prou al dia i que heu avançat la feina per a l'examen final.
4. Algú em diu que no te confiança per preguntar-me, per si de cas done alguna resposta que el puga deixar en ridícul. Crec que a hores d'ara ja teniu clar que us responc sempre amb respecte i que conscientment mai no us posaria en evidència. De manera que no hi ha motiu.
5. Pel que fa el temari de l'assignatura, per a qui encara dubte, és el que figura al principi del blog. Es a dir, el temari és un desenvolupament, punt per punt, de la periodificació de la història del dret espanyol, tal com estem fent des del primer dia. Si a l'Aula Virtual llegiu una cosa diferent, tot i que en essència és el mateix, és perquè es refereix al grup de la vesprada.
6. La forma d'avaluació també es va dir, tot i que al llarg del trimestre cal fer alguna lleu modificació, pense que a favor vostre, ja que el Grau en Dret es fa per primera vegada. A hores d'ara l'examen tindrà una durada superior, com molts heu demanat, i passarà a ser de 2 hores, els exercicis i proves escrites que hem fet i farem puntuaran el 20% de la nota, posaré tres preguntes breus (més específiques, de relació d'idees i també de dades concretes) i una pregunta extensa (a triar de dos) que puntuaran el 80% de la nota.
7. La majoria considereu clares les explicacions de classe, alguns les veuen avorrides total o parcialment. Ningú aporta solucions alternatives.
8. En general el blog el considereu tots útil.
9. Els resums dels temes us semblen bé , alguns voldríeu que foren més extensos (amb la qual cosa ja serien classes al dictat, com era tradicional). Dels materials online us sembla bé l'elecció prèvia queus faig, però molts voldríeu que us aclarara millor fins a quin punt hauríeu d'ampliar a partir dels enllaços, ja que no sabeu quin és el nivell d'exigència que jo us puga fer.
Anem a vore, heu de partir dels esquemes del blog de cada tema, segons els expliquem a classe i a partir d'ells heu d'ampliar d'acord amb el vostre sentit comú per poder respondre a qualsevol pregunta del examen amb coherència. Es qüestió de practicar...
10. De l'autoconfecció dels temes en general ho accepteu amb resignació. Uns quant preferirien un temari complet prefabricat per "memoritzar-lo" millor. I uns quants voldríeu utilitzar un manual.
Bé, pel que fa l'autoconfecció, a l'apartat anterior ja us dic quin és el procediment. Pel que fa el temari prefabricat no el tenim i per a això no caldria ni tan sols vindre a classe. I pel que fa el manual, si voleu fer-ne servir algú ja us he dit que un que està prou bé és el de Francisco Tomàs y Valiente, el teniu a biblioteca, i us pot orientar, o desorientar, segons els casos, ja que és molt literari, molt rigorós, tot i que algun tema se li escapa, però això ja us ho diria.
11. Pel que fa els treballs a casa, llevem els que queden per tal que pugueu dedicar més temps a la confecció dels temes.
12. Pel que fa el percentatge de la nota dels treballs complementaris, ja us ho he explicat a l'apartat 6.
13. També dieu que preferiu el mail com a sistema de comunicació amb mi, la qual cosa es comprova en el nombre de correus que m'envieu i que procure contestar el més aviat possible. També uns quants dieu que preferiu preguntar dubtes al final de classe. Pel que fa les tutories us resulten més indiferents, tot i que dos o tres persones comenten no haver-me trobat quan han vingut al despatx. Això és una cosa que pot passar en algunes ocasions, perquè tenim altres obligacions que ens impedeixen estar en dos llocs al mateix temps, però el que no me dieu és si després m'heu enviat un mail o consultat per una altra via. També us he dit que fora de tutories també us atendria. Finalment, prou de gent declara que no m'ha consultat mai fins ara, per raons diverses.
14. En general penseu que hi ha bon ambient a classe, però un percentatge prou elevat considera que hi hauria d'haver prou més de silenci. Alguns em demanen que marque un principi d'autoritat, a la qual cosa jo em negue perquè sou majors d'edat i heu de saber el que es deu fer o no a classe. No tinc funcions de guarderia ni de policia i, si la situació a classe no es pot aguantar, calle, o me'n vaig, cosa que no m'agrada gens però vaig haver de fer el dia passat.
15. En general penseu que esteu aprenent prou de continguts, però menys quant a tècniques de treball.
16. Sobre què més podria fer el professor, en molts casos dieu que voldrieu que el professor fera explicacions-resums prou més extensos, donar un llibre (manual) on estiguera fet tot el programa, escriure-vos alguns temes complets al blog per estudiar a partir d'ells, donar-vos més orientacions per saber el que debeu fer, fotocòpies de coses que siguen importants (això no ho faré perquè ja tenim el blog i els enllaços), posar transparències sobre cada tema (power point seria?, en aquest cas no hi estic d'acord, perquè és una feina addicional, que repeteix els resums que s'expliquen a classe i dels que preneu nota).
Alguns diuen que us diga quins són els temes més importants, per estudiar això (realment important és tot el que fem, ja que és una reducció molt forta sobre el temari general tradicional de l'assignatura), algú demana inclús que diga quina serà la pregunta de l'examen. També demaneu resposta a les proves escrites que m'heu donat. Ho respondré el més aviat possible. Recordeu que fa unes dies en el blog algú es queixava de l'excès de treball que us pose, penseu que a mi em passa el mateix perquè en sou molts...
17. L'apartat sobre què més podríeu fer vosaltres és molt curt. No se vos ocorre res, excepte que alguns diuen que estudiar tot el que es puga i alguns reclamen major atenció i silenci a les classes.
i 18. A la darrera qüestió, sobre "altres consideracions", en feu molt poques, però n'hi ha una especialment remarcable: una persona reclama proves escrites més dures que la que us vaig posar l'altre dia i ho considerava una presa de pèl, ja que havia estudiat molt per a la prova. Açò cal respondre-ho d'una manera molt simple: tot el que s'estudia per a una prova, siga com siga aquesta, serveix per a la prova final. No podia desanimar a cap estudiant amb una prova molt difícil, però són evidents dos coses: açò ha estat la primera, al desembre farem la segona abans l'examen, una miqueta més forta; i a l'examen final haureu de demostrar tot el treball que heu fet. I estic segur que una de les persones que tindrà millor nota serà la que ha parlat de forma tan contundent en aquesta ocasió.
AÇÒ ÉS NOMÉS UNA PRIMERA APROXIMACIÓ. SI VOLEU AFEGIR ALGUNA COSA JA M'HO DIREU.
1. Evidentment, done per explicada la classe del dia passat, que l'haureu de redactar vosaltres a partir del breu resum que figura al blog, a l'apartat "Formació del dret dels regnes i territoris peninsulars (segles XII i XII).
2. Espere que no es tornen a produir situacions com la del borinot del dia passat, o similars, ja que hauria d'actuar de la mateixa manera. Només demane respecte a la classe i a les persones que hi participem, tant quan parle jo com quan parleu vosaltres. Això significa silenci quan toca i parlar també quan toca.
3. Ja no fareu treballs a casa per a donar-me en les dates que teníem indicades al calendari, ja que a molts us disgusten, però en canvi hi haurà una prova escrita els darrers dies de classe, abans de les vacances de Nadal, per garantir que aneu prou al dia i que heu avançat la feina per a l'examen final.
4. Algú em diu que no te confiança per preguntar-me, per si de cas done alguna resposta que el puga deixar en ridícul. Crec que a hores d'ara ja teniu clar que us responc sempre amb respecte i que conscientment mai no us posaria en evidència. De manera que no hi ha motiu.
5. Pel que fa el temari de l'assignatura, per a qui encara dubte, és el que figura al principi del blog. Es a dir, el temari és un desenvolupament, punt per punt, de la periodificació de la història del dret espanyol, tal com estem fent des del primer dia. Si a l'Aula Virtual llegiu una cosa diferent, tot i que en essència és el mateix, és perquè es refereix al grup de la vesprada.
6. La forma d'avaluació també es va dir, tot i que al llarg del trimestre cal fer alguna lleu modificació, pense que a favor vostre, ja que el Grau en Dret es fa per primera vegada. A hores d'ara l'examen tindrà una durada superior, com molts heu demanat, i passarà a ser de 2 hores, els exercicis i proves escrites que hem fet i farem puntuaran el 20% de la nota, posaré tres preguntes breus (més específiques, de relació d'idees i també de dades concretes) i una pregunta extensa (a triar de dos) que puntuaran el 80% de la nota.
7. La majoria considereu clares les explicacions de classe, alguns les veuen avorrides total o parcialment. Ningú aporta solucions alternatives.
8. En general el blog el considereu tots útil.
9. Els resums dels temes us semblen bé , alguns voldríeu que foren més extensos (amb la qual cosa ja serien classes al dictat, com era tradicional). Dels materials online us sembla bé l'elecció prèvia queus faig, però molts voldríeu que us aclarara millor fins a quin punt hauríeu d'ampliar a partir dels enllaços, ja que no sabeu quin és el nivell d'exigència que jo us puga fer.
Anem a vore, heu de partir dels esquemes del blog de cada tema, segons els expliquem a classe i a partir d'ells heu d'ampliar d'acord amb el vostre sentit comú per poder respondre a qualsevol pregunta del examen amb coherència. Es qüestió de practicar...
10. De l'autoconfecció dels temes en general ho accepteu amb resignació. Uns quant preferirien un temari complet prefabricat per "memoritzar-lo" millor. I uns quants voldríeu utilitzar un manual.
Bé, pel que fa l'autoconfecció, a l'apartat anterior ja us dic quin és el procediment. Pel que fa el temari prefabricat no el tenim i per a això no caldria ni tan sols vindre a classe. I pel que fa el manual, si voleu fer-ne servir algú ja us he dit que un que està prou bé és el de Francisco Tomàs y Valiente, el teniu a biblioteca, i us pot orientar, o desorientar, segons els casos, ja que és molt literari, molt rigorós, tot i que algun tema se li escapa, però això ja us ho diria.
11. Pel que fa els treballs a casa, llevem els que queden per tal que pugueu dedicar més temps a la confecció dels temes.
12. Pel que fa el percentatge de la nota dels treballs complementaris, ja us ho he explicat a l'apartat 6.
13. També dieu que preferiu el mail com a sistema de comunicació amb mi, la qual cosa es comprova en el nombre de correus que m'envieu i que procure contestar el més aviat possible. També uns quants dieu que preferiu preguntar dubtes al final de classe. Pel que fa les tutories us resulten més indiferents, tot i que dos o tres persones comenten no haver-me trobat quan han vingut al despatx. Això és una cosa que pot passar en algunes ocasions, perquè tenim altres obligacions que ens impedeixen estar en dos llocs al mateix temps, però el que no me dieu és si després m'heu enviat un mail o consultat per una altra via. També us he dit que fora de tutories també us atendria. Finalment, prou de gent declara que no m'ha consultat mai fins ara, per raons diverses.
14. En general penseu que hi ha bon ambient a classe, però un percentatge prou elevat considera que hi hauria d'haver prou més de silenci. Alguns em demanen que marque un principi d'autoritat, a la qual cosa jo em negue perquè sou majors d'edat i heu de saber el que es deu fer o no a classe. No tinc funcions de guarderia ni de policia i, si la situació a classe no es pot aguantar, calle, o me'n vaig, cosa que no m'agrada gens però vaig haver de fer el dia passat.
15. En general penseu que esteu aprenent prou de continguts, però menys quant a tècniques de treball.
16. Sobre què més podria fer el professor, en molts casos dieu que voldrieu que el professor fera explicacions-resums prou més extensos, donar un llibre (manual) on estiguera fet tot el programa, escriure-vos alguns temes complets al blog per estudiar a partir d'ells, donar-vos més orientacions per saber el que debeu fer, fotocòpies de coses que siguen importants (això no ho faré perquè ja tenim el blog i els enllaços), posar transparències sobre cada tema (power point seria?, en aquest cas no hi estic d'acord, perquè és una feina addicional, que repeteix els resums que s'expliquen a classe i dels que preneu nota).
Alguns diuen que us diga quins són els temes més importants, per estudiar això (realment important és tot el que fem, ja que és una reducció molt forta sobre el temari general tradicional de l'assignatura), algú demana inclús que diga quina serà la pregunta de l'examen. També demaneu resposta a les proves escrites que m'heu donat. Ho respondré el més aviat possible. Recordeu que fa unes dies en el blog algú es queixava de l'excès de treball que us pose, penseu que a mi em passa el mateix perquè en sou molts...
17. L'apartat sobre què més podríeu fer vosaltres és molt curt. No se vos ocorre res, excepte que alguns diuen que estudiar tot el que es puga i alguns reclamen major atenció i silenci a les classes.
i 18. A la darrera qüestió, sobre "altres consideracions", en feu molt poques, però n'hi ha una especialment remarcable: una persona reclama proves escrites més dures que la que us vaig posar l'altre dia i ho considerava una presa de pèl, ja que havia estudiat molt per a la prova. Açò cal respondre-ho d'una manera molt simple: tot el que s'estudia per a una prova, siga com siga aquesta, serveix per a la prova final. No podia desanimar a cap estudiant amb una prova molt difícil, però són evidents dos coses: açò ha estat la primera, al desembre farem la segona abans l'examen, una miqueta més forta; i a l'examen final haureu de demostrar tot el treball que heu fet. I estic segur que una de les persones que tindrà millor nota serà la que ha parlat de forma tan contundent en aquesta ocasió.
AÇÒ ÉS NOMÉS UNA PRIMERA APROXIMACIÓ. SI VOLEU AFEGIR ALGUNA COSA JA M'HO DIREU.
miércoles, 10 de noviembre de 2010
El Segle XIII: Formació del drets territorials extensos
-A conseqüència de la batalla de las Navas de Tolosa (1212) la conquesta cristiana sobre la Península Ibèrica avança espectacularment i a la primera meitat del segle XIII el poder musulmà queda limitat al regne de Granada.
-Se consoliden els regnes i territoris cristians peninsulars.
-El dret evoluciona i a poc a poc es desenvolupen les corts de cada territori, es desenvolupa el poder i l'estructura administrativa de la corona, i es posen per escrit els drets generals de cada territori.
-La Carta de Franquesa de Mallorca (1230)
-Els Costums de València (1238)
-Els Fueros de Aragón (1247)
-Els Fueros de Navarra (ca. 1250)
-El Fuero Real de Castilla (1255)
-Constitucions de Catalunya (segle XIII)
-
-Se consoliden els regnes i territoris cristians peninsulars.
-El dret evoluciona i a poc a poc es desenvolupen les corts de cada territori, es desenvolupa el poder i l'estructura administrativa de la corona, i es posen per escrit els drets generals de cada territori.
-La Carta de Franquesa de Mallorca (1230)
-Els Costums de València (1238)
-Els Fueros de Aragón (1247)
-Els Fueros de Navarra (ca. 1250)
-El Fuero Real de Castilla (1255)
-Constitucions de Catalunya (segle XIII)
-
Formació del dret dels regnes i territoris peninsulars
Segles X-XI
(Correspon a les explicacions de la setmana passada, relatives a la pervivència del Liber Iudicum, i el naixement de les cartes de poblament, els furs breus i els furs extensos).
Segle XII
[10-11-2010)
-Desenvolupament dels furs extensos i expansió limitada pels distints territoris peninsulars.
-Manteniment del Liber Iudicum, en especial al regne de Castella-Lleó. De forma més limitada a Navarra, Aragó i Comtats Catalans.
-Naixement dels primers textos de dret territorial.
Als comtats catalans: Les Constitucions de Pau i Treva.
-El paper de les cancelleries reials en la renovació del dret. Introducció del ius commune a les darreries del segle XII.
A Castella: El Fuero Viejo de Castilla i el Libro de los Fueros de Castilla.
A Barcelona: Els Usatges.
(Correspon a les explicacions de la setmana passada, relatives a la pervivència del Liber Iudicum, i el naixement de les cartes de poblament, els furs breus i els furs extensos).
Segle XII
[10-11-2010)
-Desenvolupament dels furs extensos i expansió limitada pels distints territoris peninsulars.
-Manteniment del Liber Iudicum, en especial al regne de Castella-Lleó. De forma més limitada a Navarra, Aragó i Comtats Catalans.
-Naixement dels primers textos de dret territorial.
Als comtats catalans: Les Constitucions de Pau i Treva.
-El paper de les cancelleries reials en la renovació del dret. Introducció del ius commune a les darreries del segle XII.
A Castella: El Fuero Viejo de Castilla i el Libro de los Fueros de Castilla.
A Barcelona: Els Usatges.
lunes, 25 de octubre de 2010
"EXAMEN" PER AL DIA 9 DE NOVEMBRE
Per tal de que tots puguem tenir una garantia de que la matèria explicada i estudiada a casa realment s'està comprenent, el proper dia 3 de novembre, dimecres, farem una prova escrita, podeu denominar-lo "examen", si voleu, que puntua com un treball més dels que em lliureu, però no té efectes de nota, ni és un parcial...
De manera que nervis fora, us plantejaré una pregunta a respondre en un termini màxim d'una hora, i no és obligatori, com tampoc no ho són la resta de treballs que feu.
De manera que nervis fora, us plantejaré una pregunta a respondre en un termini màxim d'una hora, i no és obligatori, com tampoc no ho són la resta de treballs que feu.
Dret musulmà
L'Islam
http://www.al-shia.org/html/spa/
Al-Andalus
http://es.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%81ndalus
Derecho islámico
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Derecho_isl%C3%A1mico
El Corán
http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n
Hadiz
http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n
Ijma
http://es.wikipedia.org/wiki/Ijma
Qiyàs
http://ca.wikipedia.org/wiki/Qiy%C3%A0s
Sharia
http://es.wikipedia.org/wiki/Sharia
Sunna
http://roble.pntic.mec.es/jfeg0041/todo_reliduques/islam/pag%20islam/sunna.htm
http://www.webislam.com/?idt=3301
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul-8.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sunna
Escuela Malikí
http://es.wikipedia.org/wiki/Malik%C3%AD
http://www.al-shia.org/html/spa/
Al-Andalus
http://es.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%81ndalus
Derecho islámico
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Derecho_isl%C3%A1mico
El Corán
http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n
Hadiz
http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n
Ijma
http://es.wikipedia.org/wiki/Ijma
Qiyàs
http://ca.wikipedia.org/wiki/Qiy%C3%A0s
Sharia
http://es.wikipedia.org/wiki/Sharia
Sunna
http://roble.pntic.mec.es/jfeg0041/todo_reliduques/islam/pag%20islam/sunna.htm
http://www.webislam.com/?idt=3301
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul-8.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sunna
Escuela Malikí
http://es.wikipedia.org/wiki/Malik%C3%AD
Dret visigot
Hispania Visigoda
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_visigoda
Dret visigot
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_visigodo
Concilis de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Concilios_de_Toledo
Codi d'Euric
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Eurico
Breviari d'Alaric
http://es.wikipedia.org/wiki/Breviario_de_Alarico
Codi de Leovigild
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Leovigildo
Liber Iudiciorum
http://es.wikipedia.org/wiki/Liber_Iudiciorum
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_visigoda
Dret visigot
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_visigodo
Concilis de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Concilios_de_Toledo
Codi d'Euric
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Eurico
Breviari d'Alaric
http://es.wikipedia.org/wiki/Breviario_de_Alarico
Codi de Leovigild
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Leovigildo
Liber Iudiciorum
http://es.wikipedia.org/wiki/Liber_Iudiciorum
sábado, 16 de octubre de 2010
Dret comú - Notariat - Origen de les universitats
Rolandino Passeggeri
http://it.wikipedia.org/wiki/Rolandino_de%27_Passaggeri
Summa artis notariae (edició de 1559)
http://books.google.es/books?id=rmTuy98zE9MC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false
Origen de les universitats
http://www.monografias.com/trabajos14/universidad-orig/universidad-orig.shtml
http://it.wikipedia.org/wiki/Rolandino_de%27_Passaggeri
Summa artis notariae (edició de 1559)
http://books.google.es/books?id=rmTuy98zE9MC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false
Origen de les universitats
http://www.monografias.com/trabajos14/universidad-orig/universidad-orig.shtml
Treball per al dimecres 20
NOTA PRÈVIA. SÓN 4 PERSONATGES NOUS, NO HEM PARLAT D'ELLS EN CLASSE
Se suposa que de l'experiència de la busca que feu d'informació ja teniu criteri suficient, per poder respondre a preguntes relacionades amb algun dels temes que hem tractat a classe, però en aquest cas sobre persones i fets que no han estat citats directament a l'aula.
Per a aquest tercer treball, l'única cosa que heu de fer és respondre a aquesta pregunta:
¿Qui eren i a què es dedicaven quatre personatges molt directament implicats amb el mestre Irneri? (Irnerio, si preferiu).
Confie en la vostra capacitat deductiva per poder resoldre-ho amb prou de facilitat.
Extensió: La que considereu adequada, però que es note que li heu dedicat atenció al tema, ja que tot puntua, com diuen els dissenyadors d'aquests nous mètodes d'aprenentatge.
Ànim i endavant.
Se suposa que de l'experiència de la busca que feu d'informació ja teniu criteri suficient, per poder respondre a preguntes relacionades amb algun dels temes que hem tractat a classe, però en aquest cas sobre persones i fets que no han estat citats directament a l'aula.
Per a aquest tercer treball, l'única cosa que heu de fer és respondre a aquesta pregunta:
¿Qui eren i a què es dedicaven quatre personatges molt directament implicats amb el mestre Irneri? (Irnerio, si preferiu).
Confie en la vostra capacitat deductiva per poder resoldre-ho amb prou de facilitat.
Extensió: La que considereu adequada, però que es note que li heu dedicat atenció al tema, ja que tot puntua, com diuen els dissenyadors d'aquests nous mètodes d'aprenentatge.
Ànim i endavant.
martes, 12 de octubre de 2010
Uns enllaços que us poden ser útils en Internet
Per tindre una breu i clara visió de conjunt del que estem parlant, podeu llegir les pàgines 127 a 130 de l'obra "Derecho Romano Clásico", de Fernando Betancourt, que trobareu a Internet en aquest enllaç. A la Biblioteca de la UJI també teniu un parell d'exemplars del llibre.
http://books.google.es/books?id=Xd-RcfpIbOMC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=rNjHpBBXFX&sig=R9viRdCYXRdY0moZ5v4Ogaff-ZM&hl=ca&ei=-7-0TKOZMtWj4QbHycCgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CDgQ6AEwBg#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
A la següent adreça teniu la "Historia del Derecho Romano" de Wolfgang Kunkel, que se n'ocupa de donar una extensa visió de conjunt del tema. Teniu diversos exemplars a la Biblioteca de la UJI. L'enllaç a Internet és:
http://books.google.es/books?id=ifX1VWuRc4sC&pg=PA192&lpg=PA192&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=R-YvcrIrnx&sig=o9MZ9sAMMnv2k_EzEB6waMFZI8Y&hl=ca&ei=nsW0TKOAMIGj4Qb4jumfDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCYQ6AEwBDgU#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
També podeu trobar online el "Diccionario de jurisprudencia romana", de Manuel Jesús García Garrido, que us pot ser d'utilitat. A la Biblioteca de la UJI teniu alguns exemplars de l'obra:
http://books.google.es/books?id=52gElKDjrDAC&pg=PA123&lpg=PA123&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=yzeodX_wc9&sig=S1Gm16XXLC_FO5vZkzi_3HZpbA0&hl=ca&ei=tMK0TJGPBsS54AbJ7pGgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
http://books.google.es/books?id=Xd-RcfpIbOMC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=rNjHpBBXFX&sig=R9viRdCYXRdY0moZ5v4Ogaff-ZM&hl=ca&ei=-7-0TKOZMtWj4QbHycCgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CDgQ6AEwBg#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
A la següent adreça teniu la "Historia del Derecho Romano" de Wolfgang Kunkel, que se n'ocupa de donar una extensa visió de conjunt del tema. Teniu diversos exemplars a la Biblioteca de la UJI. L'enllaç a Internet és:
http://books.google.es/books?id=ifX1VWuRc4sC&pg=PA192&lpg=PA192&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=R-YvcrIrnx&sig=o9MZ9sAMMnv2k_EzEB6waMFZI8Y&hl=ca&ei=nsW0TKOAMIGj4Qb4jumfDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCYQ6AEwBDgU#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
També podeu trobar online el "Diccionario de jurisprudencia romana", de Manuel Jesús García Garrido, que us pot ser d'utilitat. A la Biblioteca de la UJI teniu alguns exemplars de l'obra:
http://books.google.es/books?id=52gElKDjrDAC&pg=PA123&lpg=PA123&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=yzeodX_wc9&sig=S1Gm16XXLC_FO5vZkzi_3HZpbA0&hl=ca&ei=tMK0TJGPBsS54AbJ7pGgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
domingo, 10 de octubre de 2010
Ius commune (Dret comú)
Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, no va finalitzar el treball, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de Ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.
És l'anomenada literatura jurídica de la Glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irneri, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".
Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.
Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.
[en construcció]
És l'anomenada literatura jurídica de la Glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irneri, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".
Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.
Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.
[en construcció]
martes, 5 de octubre de 2010
L'Escola de Glossadors de Bolònia
Us pose una pàgina del Corpus iuris, amb glosses als marges.
També un enllaç a una pàgina de la wikipèdia sobre l'Escola de Glossadors
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/CorpusIurisCivilis.jpg/250px-CorpusIurisCivilis.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_Bolonia_(Derecho)&usg=__nztAP6meov1boebaFl2xlQviBd4=&h=377&w=250&sz=42&hl=ca&start=1&zoom=1&itbs=1&tbnid=dI6UHiwwRwyKrM:&tbnh=122&tbnw=81&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bglosa%2Bdel%2Bcorpus%2Biuris%2Bcivilis%26hl%3Dca%26sa%3DG%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1
&usg=__nztAP6meov1boebaFl2xlQviBd4=&h=377&w=250&sz=42&hl=ca&start=1&zoom=1&itbs=1&tbnid=dI6UHiwwRwyKrM:&tbnh=122&tbnw=81&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bglosa%2Bdel%2Bcorpus%2Biuris%2Bcivilis%26hl%3Dca%26sa%3DG%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1){kind=link}
CREC QUE ÉS UNA PÀGINA PROU IMPORTANT I SUFICIENT PER PODER ENTENDRE UN DELS PROCESSOS DE RENOVACIÓ JURÍDICA MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA
I si voleu comprar una edició original del segle XVI del Corpus Iuris Civilis, la podeu trobar ací:
Corpus Iuris Civilis després de Justinià
L'imperi bizantí en temps de Justinià - segle VI--------------------------------------------------------------------------------
L'imperi bizantí al segle VII
Segle VI
-L'emperador Justinià de l'Imperi Romà d'Orient (527-565) va tractar de recuperar les terres de l'Imperi Romà d'Occident, per tal de restituir la grandesa de l'antic Imperi Romà.
-Entre altres va poder ocupar les terres del Sud-est de la Península Ibèrica i la totalitat de la Península Itàlica.
-La presència a Hispània va acabar al primer quart del segle VII, i ha deixat poca empremta.
-La presència bizantina a Itàlia va ser molt més forta. Grans monuments i la introducció del Corpus Iuris Civilis, del que es fan còpies manuscrites, per al seu ús.
-Es practicarà de nou a Itàlia el dret romà, en especial en les relacions quotidianes (dret civil) que encara es recordava per la via de la tradició familiar.
Segles VIII-X
-Però conforme la presència bizantina perd protagonisme a Itàlia, el dret del Corpus Iuris també anirà oblidant-se i creixerà el dret nou, molt imperfecte, dels pobles germànics intal·lats a la Península Itàlica.
-No fa falta molt més ja que la societat no té el nivell de la cultura romana i és una societat molt rural.
-L'oblit del Corpus Iuris té com a conseqüència la pèrdua de la major part de les còpies manuscrites, per causes fortuïtes o intencionades.
Segles XI-XII
-A partir del segle XI es produeix a bona part d'Europa un retorn del camp a les ciutats. La societat torna a ser urbana.
-Creix el comerç, la vida social i naix una nova cultura i unes noves necessitats en matèria jurídica, ja que la nova societat necessita solucions als nous problemes jurídics que el dret germànic en vigor no proporciona.
-La solució vindrà de la recuperació i reconstrucció de l'antic dret romà del Corpus, a partir de manuscrits conservats en arxius i biblioteques dels monestirs.
-No hi ha manuscrits complets, sinó parts soltes, fragments, comentaris, textos erronis... El procés de reconstrucció durarà des de meitat del segle XI a la primera meitat del XII.
-Els treballs es van fer en gran part a la Universitat de Bolònia, que va ser la primera d'Europa, i va destacar en el procés final el jurista Irneri.
-Com es desconeixia quin era l'aspecte original (segle VI) del Corpus, la reconstrucció del XII es va dividir en cinc parts:
------------ Còdex (llibres 1-9)
------------ Digestum Vetus (llibres 1-24)
------------ Digestum Infortiatum (llibres 24-38)
------------ Digestum Novum (llibres 39-50)
------------ Volumen Parvum (Còdex llibres 10-12, Instituta, Novellae, Libri Feudorum).
-Aquesta divisió en cinc parts durarà fins a meitat del segle XVI.
lunes, 4 de octubre de 2010
Pràctiques al voltant del Corpus Iuris Civilis
1. Cal situar el Corpus Iuris en el temps, a partir de la lectura d'una biografia de l'emperador Justinià, que explique la situació del moment i les raons per les que va ordenar la redacció.
2. Biografia de Tribonià, el principal dels juristes encarregats de la confecció de l'obra.
3. Amb les dades precedents cal construir el tema relatiu al Corpus Iuris Civilis, ja que constitueix pregunta d'examen.
4. El tema es completarà amb les explicacions de hui dia 5 d'octubre, sobre l'ús del Corpus Iuris a Occident, a partir de l'expansió iniciada durant el mateix regnat de Justinià. Podeu ajudar-vos d'un mapa de l'imperi bizantí en temps d'aquest emperador, que podreu trobar a internet.
2. Biografia de Tribonià, el principal dels juristes encarregats de la confecció de l'obra.
3. Amb les dades precedents cal construir el tema relatiu al Corpus Iuris Civilis, ja que constitueix pregunta d'examen.
4. El tema es completarà amb les explicacions de hui dia 5 d'octubre, sobre l'ús del Corpus Iuris a Occident, a partir de l'expansió iniciada durant el mateix regnat de Justinià. Podeu ajudar-vos d'un mapa de l'imperi bizantí en temps d'aquest emperador, que podreu trobar a internet.
Justinià i la redacció del Corpus Iuris Civilis
Molts anys després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), a l'Imperi Romà d'Orient l'emperador Justinià (527 - 565) va ordenar la recopilació de tot el dret romà vigent fins aquell moment (que era també l'antic dret romà desaparegut a occident) en una gran obra, actualitzada, de la que es suprimirien les lleis en desús o abolides, que va rebre el nom de Corpus Iuris Civilis.
Tot i que l'obra porta el nom de l'emperador que va ordenar la seua redacció, en realitat la van confeccionar un grup de deu juristes vinculats a la cancelleria imperial, al front dels quals es trobava el jurista Tribonià, considerat un home de gran saviesa i respectabilitat.
El Corpus Iuris Civilis es va dividir en quatre parts, redactates entre el 528 i 545 dC. Són aquestes:
1. Còdex (528-529).
En primer lloc es va redactar el Còdex, que conté totes les lleis, o constitucions imperials, promulgades pels emperador romans entre els segles I i VI dC., que estaven en aquells moments en vigor.
Una constitució imperial és un tipus documental molt variat, sol ocupar-se'n d'un sol tema, i pot estar adreçada a una persona, un col·lectiu, una institució, una ciutat, una provincia de l'imperi, o inclús tot l'imperi romà.
El conjunt de les constitucions (o lleis) imperials sol ser conegut en dret romà amb el nom de "leges".
El Còdex està ordenat per temes, per tal de facilitar als juristes la consulta de qualsevol institució, i al mateix temps dins de cada tema s'ordenen per data, amb la mateixa finalitat.
El Còdex està distribuït en 12 llibres, i cada un d'aquests tracta parcel·les diverses del Dret. Cada llibre es subdivideix en un nombre variable de títol (capítols); i cadascú d'ells es subdivideix en un nombre també variable de lleis.
Un esquema de la distribució temàtica seria aquest:
---Llibre 1. Dret eclesiàstic (el dret de Déu i les obligacions dels homes envers la divinitat) i dret polític (el dret de l'emperador, o del rei en èpoques posteriors...)
---Llibres 2 a 8. Dret privat (És el dret de la vida quotidiana, el dret de família, el dret successori...).
---Llibre 9. Dret penal (la tipificació del delicte i de les penes que seran d'aplicació en cada cas) i dret processal (el procés judicial i el procediment que s'ha de seguir en cada situació).
---Llibres 10 a 12. Altres aspectes del dret (per exemple: institucions de dret administratiu).
L'any 534 es va fer una actualització del Còdex per incloure lleis omeses i corregir errades.
2. Digest (530-533)
En segon lloc es va confeccionar el Digest, l'obra més extensa, que és un compendi de la jurisprudència romana dels primers segles de la nostra era, i al mateix temps una selecció de textos dels autors més reeixits de la literatura jurídica del mateix període de temps, en especial dels anomenats juristes clàssics: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino.
Si no fora pel Digest no coneixeríem pràcticament res de l'obra jurídico-literària d'aquests juristes, però ací es transcriuen algunes de les seues opinions i també fragments de les seues obres més destacables.
El conjunt de la jurisprudència i la més selecta literatura jurídica romana constitueixen el que en dret romà s'anomena genèricament amb la paraula "ius".
El Digest és l'obra més extensa del "Corpus". Consta de 50 llibres, ordenats també de forma temàtica, donant lloc a un esquema com aquest:
---Llibres 1-4. Nocions de dret general i jurisdicció.
---Llibres 5-11. Accions i institucions.
---Llibres 12-19. Obligacions i contractes.
---Llibres 20-27. Dret de família.
---Llibres 28-36. Dret de successions. Part testamentària.
---Llibres 37-44. Dret de successions. Part "ab intestato" (sense testament).
---Llibres 45-50. Dret penal i dret processal.
3. Instituta (530-533)
Al mateix temps que es va redactar el Digest, els juristes imperials també van redactar una tercera obra: les "Instituta", que podríem definir com una mena de manual d'introducció al coneixement del Dret, pensats per als nous estudiants de dret i també per la millora i el perfeccionament dels coneixements del que ja eren juristes.
És una obra breu, que consta de 4 llibres:
---Llibre 1. Dret de les persones.
---Llibres 2,3 i part del 4. Dret de les coses.
---Llibre 4 (part). Dret de les accions.
4. Novel·les (a partir de 535)
Les noves constitucions de l'emperador Justinià promulgades després de l'actualització del Còdex l'any 534, ja no van ser incorporades a aquesta col·lecció, donada la dificultat que hi havia de fer una obra nova cada vegada que se n'hagueren d'afegir de noves, sinó que es va constituir una col·lecció nova, que consta d'unes 130 disposicions, que constitueixen la quarta i darrera part del Corpus Iuris Civilis.
Les constitucions imperials posteriors a Justinià ja no van ser objecte d'una compilació sistemàtica.
Tot i que l'obra porta el nom de l'emperador que va ordenar la seua redacció, en realitat la van confeccionar un grup de deu juristes vinculats a la cancelleria imperial, al front dels quals es trobava el jurista Tribonià, considerat un home de gran saviesa i respectabilitat.
El Corpus Iuris Civilis es va dividir en quatre parts, redactates entre el 528 i 545 dC. Són aquestes:
1. Còdex (528-529).
En primer lloc es va redactar el Còdex, que conté totes les lleis, o constitucions imperials, promulgades pels emperador romans entre els segles I i VI dC., que estaven en aquells moments en vigor.
Una constitució imperial és un tipus documental molt variat, sol ocupar-se'n d'un sol tema, i pot estar adreçada a una persona, un col·lectiu, una institució, una ciutat, una provincia de l'imperi, o inclús tot l'imperi romà.
El conjunt de les constitucions (o lleis) imperials sol ser conegut en dret romà amb el nom de "leges".
El Còdex està ordenat per temes, per tal de facilitar als juristes la consulta de qualsevol institució, i al mateix temps dins de cada tema s'ordenen per data, amb la mateixa finalitat.
El Còdex està distribuït en 12 llibres, i cada un d'aquests tracta parcel·les diverses del Dret. Cada llibre es subdivideix en un nombre variable de títol (capítols); i cadascú d'ells es subdivideix en un nombre també variable de lleis.
Un esquema de la distribució temàtica seria aquest:
---Llibre 1. Dret eclesiàstic (el dret de Déu i les obligacions dels homes envers la divinitat) i dret polític (el dret de l'emperador, o del rei en èpoques posteriors...)
---Llibres 2 a 8. Dret privat (És el dret de la vida quotidiana, el dret de família, el dret successori...).
---Llibre 9. Dret penal (la tipificació del delicte i de les penes que seran d'aplicació en cada cas) i dret processal (el procés judicial i el procediment que s'ha de seguir en cada situació).
---Llibres 10 a 12. Altres aspectes del dret (per exemple: institucions de dret administratiu).
L'any 534 es va fer una actualització del Còdex per incloure lleis omeses i corregir errades.
2. Digest (530-533)
En segon lloc es va confeccionar el Digest, l'obra més extensa, que és un compendi de la jurisprudència romana dels primers segles de la nostra era, i al mateix temps una selecció de textos dels autors més reeixits de la literatura jurídica del mateix període de temps, en especial dels anomenats juristes clàssics: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino.
Si no fora pel Digest no coneixeríem pràcticament res de l'obra jurídico-literària d'aquests juristes, però ací es transcriuen algunes de les seues opinions i també fragments de les seues obres més destacables.
El conjunt de la jurisprudència i la més selecta literatura jurídica romana constitueixen el que en dret romà s'anomena genèricament amb la paraula "ius".
El Digest és l'obra més extensa del "Corpus". Consta de 50 llibres, ordenats també de forma temàtica, donant lloc a un esquema com aquest:
---Llibres 1-4. Nocions de dret general i jurisdicció.
---Llibres 5-11. Accions i institucions.
---Llibres 12-19. Obligacions i contractes.
---Llibres 20-27. Dret de família.
---Llibres 28-36. Dret de successions. Part testamentària.
---Llibres 37-44. Dret de successions. Part "ab intestato" (sense testament).
---Llibres 45-50. Dret penal i dret processal.
3. Instituta (530-533)
Al mateix temps que es va redactar el Digest, els juristes imperials també van redactar una tercera obra: les "Instituta", que podríem definir com una mena de manual d'introducció al coneixement del Dret, pensats per als nous estudiants de dret i també per la millora i el perfeccionament dels coneixements del que ja eren juristes.
És una obra breu, que consta de 4 llibres:
---Llibre 1. Dret de les persones.
---Llibres 2,3 i part del 4. Dret de les coses.
---Llibre 4 (part). Dret de les accions.
4. Novel·les (a partir de 535)
Les noves constitucions de l'emperador Justinià promulgades després de l'actualització del Còdex l'any 534, ja no van ser incorporades a aquesta col·lecció, donada la dificultat que hi havia de fer una obra nova cada vegada que se n'hagueren d'afegir de noves, sinó que es va constituir una col·lecció nova, que consta d'unes 130 disposicions, que constitueixen la quarta i darrera part del Corpus Iuris Civilis.
Les constitucions imperials posteriors a Justinià ja no van ser objecte d'una compilació sistemàtica.
martes, 28 de septiembre de 2010
¿Treballs en grup?
És probable que pugueu tindre alguna dificultat, al menys inicialment, a l'hora d'haver de preparar els temes de l'assignatura per a l'examen final.
Potser podríeu, si voleu, els qui vullgueu, fer grups i repartir-vos la feina, seguint l'esquema que espere poder anar confeccionant-vos de cada tema, com he fet de manera molt senzilla amb la periodificació, o de manera més extensa amb el dret romà.
Ara bé, repartir-se la feina no vol dir fer un puzzle, sinó fer un treball previ de selecció i després les reunions que siguen precises, per tal que tots els membres del grup entenguen el sentit de tot el que han fet la resta de companys.
El nombre de membres de cada grup pot ser variable, vos podeu organitzar com cregueu, però tingueu en compte que cal començar a treballar ja, per tal de poder redactar tots els temes. Si ho deixeu per al mes vinent potser ja no arribareu...
Potser podríeu, si voleu, els qui vullgueu, fer grups i repartir-vos la feina, seguint l'esquema que espere poder anar confeccionant-vos de cada tema, com he fet de manera molt senzilla amb la periodificació, o de manera més extensa amb el dret romà.
Ara bé, repartir-se la feina no vol dir fer un puzzle, sinó fer un treball previ de selecció i després les reunions que siguen precises, per tal que tots els membres del grup entenguen el sentit de tot el que han fet la resta de companys.
El nombre de membres de cada grup pot ser variable, vos podeu organitzar com cregueu, però tingueu en compte que cal començar a treballar ja, per tal de poder redactar tots els temes. Si ho deixeu per al mes vinent potser ja no arribareu...
lunes, 27 de septiembre de 2010
Època romana
Podem considerar que el seu inici es produeix a partir de l'any 218aC, a conseqüència de l'anomenada batalla de Cissa, entre romans i cartaginesos, que guanyen els primers, i això suposa la seua definitiva entrada a la Península Ibèrica i el procés de romanització, que també comporta la progressiva implantació del Dret Romà.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
CAL QUE CONFECCIONEU UNA BREU CRONOLOGIA DEL DRET ROMÀ, AMB LES FITES MÉS SIGNIFICATIVES I DESENVOLUPEU ELS PUNTS O REFERÈNCIES MÍNIMES SEGÜENTS:
(Es tracta de que prepareu vosaltres mateix el tema complet de dret romà, a partir de l'esquema que us facilite. No me l'heu d'entregar en còpia, però si que convindria que féreu totes les preguntes que vullgueu).
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
CAL QUE CONFECCIONEU UNA BREU CRONOLOGIA DEL DRET ROMÀ, AMB LES FITES MÉS SIGNIFICATIVES I DESENVOLUPEU ELS PUNTS O REFERÈNCIES MÍNIMES SEGÜENTS:
(Es tracta de que prepareu vosaltres mateix el tema complet de dret romà, a partir de l'esquema que us facilite. No me l'heu d'entregar en còpia, però si que convindria que féreu totes les preguntes que vullgueu).
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
Època pre-romana
La característica fonamental d'aquest llarg periode de temps es l'inexistència de documentació que ens informe del dret que es practicava als diferents pobles que habitaven la Península Ibèrica.
Tan sols coneixem fonts literàries d'autors clàssics llatins, que tot i la seua singularitat, tenen un valor molt secundari.
D'època romana, però amb referència a les pràctiques dels pobles íbers, conservem tèsseres d'hospitalitat, que tenen un sentit molt ample, i que servien per establir lligams entre particulars i institucions o senyors, que oferien protecció a canvi d'una compensació, en espècie o prestació personal.
Tan sols coneixem fonts literàries d'autors clàssics llatins, que tot i la seua singularitat, tenen un valor molt secundari.
D'època romana, però amb referència a les pràctiques dels pobles íbers, conservem tèsseres d'hospitalitat, que tenen un sentit molt ample, i que servien per establir lligams entre particulars i institucions o senyors, que oferien protecció a canvi d'una compensació, en espècie o prestació personal.
Periodificació de la Història del Dret Espanyol
La divisió en periodes de la Història del Dret Espanyol no es pot fer seguint el clàssic criteri de dividir la Història prenent com a base els fets polítics.
No serveix la divisió en quatre etapes: Edad Antiga, Mitja, Moderna i Contemporània.
El criteri és dividir quan el Dret i la Legislació d'un territori canvia o es modifica de forma substancial.
Proposem una divisió simple en sis etapes:
1. Època pre-romana ( ? - 218ac )
2. Èpoda romana ( 218aC - 476dC )
3. Època visigoda ( 476 - 711 )
4. Època de la pluralitat política i jurídica ( 711-1700)
5. Absolutisme monàrquic ( segle XVIII )
6. Constitucionalisme i Codificació ( segle XIX )
No serveix la divisió en quatre etapes: Edad Antiga, Mitja, Moderna i Contemporània.
El criteri és dividir quan el Dret i la Legislació d'un territori canvia o es modifica de forma substancial.
Proposem una divisió simple en sis etapes:
1. Època pre-romana ( ? - 218ac )
2. Èpoda romana ( 218aC - 476dC )
3. Època visigoda ( 476 - 711 )
4. Època de la pluralitat política i jurídica ( 711-1700)
5. Absolutisme monàrquic ( segle XVIII )
6. Constitucionalisme i Codificació ( segle XIX )
lunes, 20 de septiembre de 2010
Qui són aquests romans?
El món de la literatura jurídica està ple de personatges. uns més il·lustres que altres, uns més coneguts que altres.
Pel que fa el dret romà açó no és una excepció, raó per la qual no està de més proposar-vos aquesta pregunta:
¿Qui van ser Publio Mucio Escèvola, Manio Manilio i Marco Junio Bruto, i per quina raó actualment deurien seguir sent considerats com uns personatges veritablement importants?
Composeu una breu biografia de cadascú d'ells, amb indicació de fonts bibliogràfiques i documentals, i respongueu a la pregunta.
Tot per escrit per al dia 6 d'octubre, tal com hem fixat al calendari.
Compartir pàgines web per aprendre millor
Potser seria interessant compartir amb els companys de curs pàgines web que heu trobat a Internet, a partir de les quals us heu pogut informar millor de temes generals o de qüestions particulars.
Si és així podeu posar-les en els comentaris a aquesta nota, que figuren al peu de la seua publicació.
Si és així podeu posar-les en els comentaris a aquesta nota, que figuren al peu de la seua publicació.
martes, 14 de septiembre de 2010
Calendari de l'assignatura
+++++ SETEMBRE +++++
SETMANA 01
Dia 14. Presentació
Dia 15. Hª del Dret i la seua periodificació
SETMANA 02
Dia 21. Periodificació II
Dia 22. Periodificació III
El dia 22 cal donar el primer treball (2-3 folis).
Temes per desenvolupar breument:
a).- El sentit de les assignatures de Formació Bàsica en el Grau de Dret.
b).- El binomi Història-Dret i la importància de dividir el temps en etapes.
SETMANA 03
Dia 28. Sentit de la periodificació de la Hª del Dret.
Temes per desenvolupar breument:
a).- El sentit de les assignatures de Formació Bàsica en el Grau de Dret.
b).- El binomi Història-Dret i la importància de dividir el temps en etapes.
SETMANA 03
Dia 28. Sentit de la periodificació de la Hª del Dret.
El desconeixement del Dret Pre-romà a la Península.
Aproximació al Dret Romà en general.
Dia 29. El Corpus iuris civilis en temps de l'emperador Justinià.
+++++ OCTUBRE +++++
SETMANA 04
Dia 5. Corpus iuris i Dret Comú. L'expansió als segles XII - XIV
Dia 6. Dret Comú. Glossadors i Comentaristes.
El dia 6 cal donar el segon treball (2-3 folis).
SETMANA 05
Dia 12 (Festiu).
Dia 13. Dret Comú. Dret feudal, dret Canònic.
SETMANA 06
Dia 19. Dret notarial
Dia 20. Dret notarial
El dia 20 cal donar el tercer treball (3-4 folis)
SETMANA 07
Dia 26. Dret visigot - Dret musulmà
Dia 27. Dret musulmà
+++++ NOVEMBRE +++++
SETMANA 08
Dia 2.
Dia 3.
El dia 3 cal donar el quart treball (3-4 folis)
SETMANA 09
Dia 9.
Dia 10.
SETMANA 10
Dia 16.
Dia 17.
El dia 17 cal donar el treball cinquè (3-4 folis)
SETMANA 11
Dia 23.
Dia 24.
SETMANA 12
Dia 30.
+++++ DESEMBRE +++++
Dia 1.
El dia 1 cal donar el treball sisè (4-5 folis)
SETMANA 13
Dia 7.
Dia 8. (Festiu)
SETMANA 14
Dia 14.
Dia 15.
SETMANA 15
Dia 21.
Dia 22.
El dia 21 cal donar el treball setè (5 folis)
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)